Etiquetes

a baixa temperatura acompanyament al buit Alt Camp Alt Empordà amanides amb cervesa amb licor amb vi aperitius arquitectura arrossos art efímer artesans aviram bacallà Bages Baix Camp Baix Ebre barbacoa Barcelona batuts begudes berenars Berguedà blogs amics bolets bombons bunyols calçots Caldos Aneto carabassa caramels carn celíacs cerveses Chartreuse chutneys cítrics còctels colors Conca de Barberà conserves cremes creps croquetes cuina catalana cuina d'aprofitament cuina de proximitat cuina del món cuina per a mandrosos cuinant amb... cuiners i cuineres de fiambrera del nostre hort dolços el galliner el gran recapte enoturisme entrants entrepans escabetxos escumes esmorzars estilisme farina de garrofa fish'n'chips flams flors formatgeries forn forn de vapor fruita fruits secs fumats galetes Garraf gelats Gironès gossos hortalisses horts urbans infusions km0 l'Urgell la Segarra Lékué llegums llibres llocs amb encant magdalenes maionesa Maresme mel melmelades microones Montseny Montsià natura olis recomanats olla de pressió panades pans pasta pastissos peix pel·lícules Penedès pícnic pizzes postres Priorat quiches racó vegà receitas brasileiras receptes exprés receptes musicals restaurants revista Cuina Ribera d'Ebre Rocook salses sandvitxos sense gluten sèries tv slowfood sopes sorbets suflés suquets tallers de cuina Tarragona Tarragonès tempura Terra Alta Thermomix tòfones torrades tradicions truites vegetariana viatges vins recomanats Violeta wok xocolata Xocolates Creo

dimarts, 11 d’abril del 2023

Arròs verd



Que m'agraden les flors no cal que ho digui. La natura en general, tampoc. I soc molt feliç quan arriba la primavera i veig tot l'entorn verd i florit, encara que enguany es nota que la sequera fa que tot estigui diferent. Però hi ha la tanca del meu veí que no falla: les glicines arriben puntuals tot i que no estan tan ufanes com altres anys. I les seves peònies que m'alegren la vista -he de pujar al mur per a veure-les- i que el saltaria per a tallar-les totes (sabria que hauria sigut jo i no ho puc fer). 

Parlant de glicines, aquestes flors que pengen en grans raïms pènduls, no sé si recordeu la sèrie 'Dones desesperades' que varen fer emetre fa molts anys. En un primer moment els productors varen pensar que el nom ideal seria el de 'Wisteria lane', el carrer de les glicines perquè la majoria de les cases tenien pèrgoles i murs guarnits amb elles. Com que la seguia, els pares de la Violeta em van regalar el llibre de cuina amb receptes majoritàriament americanes. N'he fet algunes i l'altre dia cercant una en especial, vaig trobar l'arròs verd que comparteixo avui, ja que tenia els ingredients de temporada a l'hort. Hi he afegit api, bleda  i espinacs que a l'original no hi surten, però no ha anat gens malament perquè li ha donat un verd bo i bonic. És una recepta vegetariana i que es pot ser vegana si substituïm la mantega per oli d'oliva. A més, l'he adaptat a la meva manera de fer i el resultat ha sigut excel·lent. Ells utilitzen arròs llarg, jo l'Arbori que és que faig servir quan faig risotto i com que aquest arròs queda cremós per la llet de coco, l'he emprat. Aquí el teniu.

Ingredients per a dos amb gana o tres normals,
 - 275 g d'arròs Arborio
 - 500 ml de caldo de pollastre
 - 200 ml de llet de coco 
 - 2 cebes tendres (la part verda i la blanca)
 - 4 branques de julivert
 - 2 branquetes de coriandre
 - 1 branca d'api
 - espinacs, bleda i pèsols
 - 2 cullerades de mantega o d'oli d'oliva verge extra
 - sal i pebre

Posem la meitat del caldo a la batedora. Hi afegim el julivert, el coriandre, la part verda de les cebes tendres, els espinacs, les bledes i l'api. Ho batem fins a obtenir un caldo de color verd i tot estigui ben triturat (dependrà de com us agradi més). Ara ja podem afegir la resta del caldo i barregem bé.
Posem la mantega o l'oli d'oliva en una cassola a foc mitjà, afegim la part blanca de la ceba tallada a juliana i anem remenant fins que sigui transparent. Hi posem l'arròs i remenem durant un parell de minuts. Seguidament, afegim la llet de coco i el caldo verd. Salpebrem al gust. Abaixem el foc i ho coem durant uns 18 minuts, fins que l'arròs estigui cuit. Cinc minuts abans d'acabar afegim els pèsols. Si veieu que l'arròs es beu tot el caldo n'hi podeu afegir. Jo ho he hagut de fer. Deixem reposar uns tres minuts, el remenem i servim.

Dies enrere vaig anar al garden a comprar flors i em van donar la revista gratuïta 'Verde es vida', el número de primavera. Hi ha un reportatge dels túnels de glicines de Kawachi Wisteria Garden, a l'illa Kyushu al sud del Japó. Una meravella vestida de Wisteria floribunda que té una extensió de 3.305 metres quadrats. Un lloc per a somiar. Au, i ara cap a la cuina que aquest arròs és molt fàcil de fer. 




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada