La visita de la casa -obligada, però agradosa- va començar pel pati, on la vegetació encara era esquifida, i va continuar per la gran sala de la llar de foc, la biblioteca, el cosidor i la cambra de jocs de la canalla, on s'esperaven molt formals els tres fills de la família, dos jovencells que van presentar-se com a Amadeu i Joan i una neneta d'un any que caminava fent tentines, la Violeta.
També vau saludar la mainadera, una tal Conxa. Després, de retorn al pis principal, vau donar un cop d'ull ràpid al gabinet del senyor Lax i, ja de sortida, us vau aturar davant d'un sotaescala tancat amb clau on hi havia el prodigi que era l'admiració de tots els visitants. "Aquí tenim el telèfon!", va anunciar la senyora Lax, amb posat triomfant. El doctor va interessar-se de seguida per la raresa i l'amfitriona va assegurar que els resultava molt útil per parlar amb els encarregats de les fàbriques de Mataró sense necessitat de fer el viatge cada vegada. L'Horaci feia que sí amb el cap i repetia: "És clar, és clar, Mataró...".
També vau saludar la mainadera, una tal Conxa. Després, de retorn al pis principal, vau donar un cop d'ull ràpid al gabinet del senyor Lax i, ja de sortida, us vau aturar davant d'un sotaescala tancat amb clau on hi havia el prodigi que era l'admiració de tots els visitants. "Aquí tenim el telèfon!", va anunciar la senyora Lax, amb posat triomfant. El doctor va interessar-se de seguida per la raresa i l'amfitriona va assegurar que els resultava molt útil per parlar amb els encarregats de les fàbriques de Mataró sense necessitat de fer el viatge cada vegada. L'Horaci feia que sí amb el cap i repetia: "És clar, és clar, Mataró...".
- De debò que els de Mataró els senten, quan parlen per aquesta cosa? - vas preguntar.
- Li ho prometo, senyora meva, com si fóssim ben a la vora! -va fer l'amfitriona-. A mi també em costava de creure, quan vaig veure aquest parallamps!
La xocolata us la van servir a la sala de la llar de foc, una peça escultòrica massa grandiloqüent pel gust de tothom, llevat de Rodolf Lax, que en totes les coses tendia a l'exageració. Tot i així, el doctor, és a dir l'Horaci, va tenir paraules de lloança.
...
Del llibre Desig de xocolata de Care Santos. Editorial Planeta.
(Amb autorització de l'Editorial Planeta)
A casa nostra és una addicció total. Sí, la xocolata ens agrada i llegint el llibre descobrim que no som els únics. I en acabar-lo hem de fer quelcom que ens satisfaci. Com que encara estem amb les carabasses al rebost, ho aprofitem i fem un pastís. Jo diria que és un dels millors pastissos de xocolata que he fet mai. Humit i sense forn, tota una exquisidesa.
Necessitarem:
- 800 g de carabassa neta
- 125 g de mantega a temperatura ambient
- 125 g de sucre
- 125 g de xocolata (la meva com sempre Creo)
- 1 cullerada sopera molt generosa de xocolata en pols
- 1 cullerada (cafè) de l'espècie que més us agradi, jo hi he posat fava tonka
per a la cobertura:
- 100 g de xocolata
- 1 cullerada sopera de crema fresca o nata líquida
Farem:
Courem la carabassa al vapor fins que estigui ben tova.
Un cop cuita l'aixafem amb una forquilla o la passem pel passapuré i la col·loquem en un colador metàl·lic de malla fina perquè perdi tota l'aigua (un truc: poseu-hi un pes sobre i així anirà més ràpid).
Reservem.
En un bol que anirà al bany maria hi posem la xocolata esmicolada fins que es fongui.
Hi afegim el sucre, sense deixar de remenar, traiem del foc i hi posem la mantega.
Un cop aconseguida la pasta perfumem amb l'espècie triada.
Barregem la pasta de carabassa amb la xocolata en pols i hi aboquem la xocolata fosa, tot ben remenat.
Ho posarem en un motlle ben untat de mantega i el deixem tota la nit al frigorífic.
Jo he utilitzat els motlles petit i mitjà del Kit Surprise Cake de Lékué.
L'endemà tindrem un deliciós pastís de xocolata.
Fem la cobertura amb la xocolata i la crema fresca, al bany maria.
I com si fóssim dins el llibre, sentim Rigoletto al costat del doctor Volpi, l'Horaci.
Nani, ets la reina de les carbasses!! M'encanta combinar carbassa amb xocolata en un mi cuit deliciòs, però la propera vegada prepararem aquesta recepta teva :o)
ResponEliminaUna abraçada ben forta,
Palmira
Sembla boníssim!! Aquest l'haig de fer! Una pregunta, en quin pes de carbassa cuita queden els 800 gr (més o menys)? Jo ja la vaig coure i congelar en porcions, és per saber quanta n0hauria de treure ;)
ResponEliminaJa et diré si la faig, sembla una delícia! I sense forn!!
Marta
Hola Marta! Realmente ha quedat molt bo. Et diria que ha guanyat gust a les 48 hores de fet. Perquè et quedin 800 g necessitaries un quilo de carabassa aproximadament.
EliminaVeuràs que resulta un bon pastís.
Una abraçada,
Nani
Ha de ser una delícia! I sense farina! I sense forn! Realment les carbasses donen molt de lloc! Una abraçada! Anna de retallsdecuina.cat
ResponElimina