Els tagins són uns recipients de terrissa amb tapa cònica, ideals per coure-hi estofats a foc lent. Tradicionalment, s'hi preparen guisats de carn de be, de vedella o pollastre, però també de verdures i de peix. Al blog en podeu trobar algunes versions: de bacallà -amb un passeig pel Marroc-, de mandonguilles i de xai amb cuscús.
Aquest cop he preparat un tagin de cabrit, que he guarnit amb flors fresques, uns grans de magrana i figues que, un cop cuites, han perdut una mica el seu color viu. També hi he posat unes cebetes de l'hort, que aporten un punt dolç al guisat.
És una recepta ben senzilla, d'aquelles que es fan sense presses i que omplen la cuina d'una flaire deliciosa. La canyella, el safrà i el ras-el-Hanout perfumen la carn mentre es cou a foc lent, i el toc final de mel arrodoneix el conjunt amb una dolçor subtil.
Ingredients per a dues racions,
- una espatlla de cabrit tallada a trossos
- unes cebetes del platillo
- un grapat de panses
- flors comestibles
- uns grans de magrana
- unes quantes figues
- oli d'oliva verge extra
- sal i pebre negre
- una branca de canyella
- uns brins de safrà
- una cullerada de mel
- una culleradeta de ras-el-Hanout
Comencem bullint les cebetes uns deu minuts. Les escorrem, les deixem refredar una mica i les pelem. Les reservem.
Salpebrem la carn i l'enrossim en una cassola amb un bon raig d'oli.
Quan s'hagi daurat hi afegim les cebes. Deixem coure uns deu minuts, tot remenant de tant en tant.
Salpebrem i incorporem el safrà, la canyella i una culleradeta de ras-el-Hanout.
Afegim també les panses que aportaran un punt dolç al guisat.
Remenem perquè les espècies deixin anar tot el seu aroma i cobrim amb aigua, tapem i deixem coure a foc lent aproximadament una hora.
Quan la carn sigui gairebé a punt hi afegim una cullerada de mel, remenem amb cura i deixem coure uns cinc minuts més, perquè els sabors s'acabin d'integrar.
A l'hora de servir, acabem el plat amb les figues, els grans de magrana i les flors. El contrast entre la carn melosa, la dolçor de la mel i les panses, el toc afruitat de la magrana i les aromes de les espècies fan d'aquest tagin un plat ben especial.
Si us ve de gust, podeu acompanyar amb arròs blanc per aprofitar bé la salsa.
Un plat de cocció lenta, aromàtic i ple de matisos, ideal per gaudir sense presses.
Nota: l'he cuinat en una cassola i després l'he passat al tagin per servir. M'anava millor, perquè no podia vigilar la cocció.
🎵 Les gens que doutent, Jeanne Cherhal, Vincent Delerm & Albin de la Simone
... Merci pour la tendresse
Et tant pis pour vos fesses
Qui ont fait ce qu'elles ont pu...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada