Dissabte matí: et lleves aviat perquè et desvetlles i penses què faràs per a dinar, entre altres coses. Et ve al cap què pots cuinar amb aquelles cebes que has collit de l'hort. Hi ha una bona reserva i les farem durant un temps, però avui vols preparar quelcom diferent.
Al pensament hi tinc una confitura de ceba que ja hem fet d'altres vegades però que no hem compartit. Acompanyarà un tall de carn però normalment ho fem amb bacallà. Atreviu-vos i veureu com val la pena l'estona llarga de cocció. Per a quatre persones,
Al pensament hi tinc una confitura de ceba que ja hem fet d'altres vegades però que no hem compartit. Acompanyarà un tall de carn però normalment ho fem amb bacallà. Atreviu-vos i veureu com val la pena l'estona llarga de cocció. Per a quatre persones,
Necessitarem:
- un quilo de cebes
- oli d'oliva verge extra
- vinagre de poma
- 250 g de sucre morè
- sal i pebre
- una branca de canyella
- 50 g de panses
- licor per a estovar i perfumar les panses
Farem:
El vespre posem les panses en remull amb el licor que més ens agradi, jo les he deixat en brandi.
Posem les cebes, que haurem tallat en fines rodanxes, a ofegar en una cassola amb l'oli d'oliva a foc molt lent i les deixem fins que quedin ben daurades (més o menys una hora).
Remenem de tant en tant, mentre anem a fer el llit o llegir el diari del dia o repassar com tenim les xarxes.
Passat el temps hi afegim el sucre, les panses (també hi he abocat el poc brandi que quedava), la branca de canyella, un raig del vinagre de poma i salpebrem.
Ho posem a coure un altre cop a foc molt lent entre 45 i 50 minuts.
Llesta per a servir quan sigui tèbia o fins i tot freda, ja que si en sobra la podem tenir al frigorífic.
Nosaltres hem acompanyat un tall de carn i unes patates bullides amb pell en aigua força salada.
Si volem fer aquesta confitura per a tenir-la al rebost, la podem posar en pots de vidre i un cop ben tapat, els deixem de cap per avall fins que es refredin.
Etiquetem i esperem obrir-lo el dia que vulguem obsequiar amb un àpat especial als nostres.
He de dir que n'he fet una mica més i he guardat dos pots: un de perfumat amb gingebre i l'altre amb regalèssia.
Crec que no tardaré gaire a encetar-los.
Aquesta confitura porta les etiquetes vegetariana i vegana perquè poden acompanyar qualsevol àpat, encara que nosaltres ho hem fet amb carn.
Come prima, Golpes Bajos.
Deu meu, té un aspecte espectacular, jo ja li he trobat un us: m'encanta fer sovint a casa un entrepà d'alberginia a la planxa, formatge (molt poquet) y una bona cullerada de ceba confitada. No es mala idea fer-ne uns quans bots per tenir reserva ràpida!!
ResponEliminaHola Mireia,
EliminaM'apunto el teu suggeriment. Segur que amb alberginia i formatge ha de resultar d'allò més!
Moltes gràcies.
Excel·lent! m'encanta la ceba així. Com sempre fotos de qualitat Nani, bona feina!
ResponEliminaHola Albert,
Eliminam'agrada tenir notícies teves. Moltes gràcies pel teu comentari i la veritat és que la ceba així és deliciosa.
Un petó als petits!
Uixxx...uixxx...uixxx... Espera que miro l'agenda per deixar-me el disabte lliure...
ResponEliminaNo pensis que si no dic res es que no segueixo per aquí. Aixó ja es vici...
Petonets
Hola Eva!
EliminaTu tranqui, que ens anem seguint tots uns altres. Jo ja no tinc temps de comentar, però estic al corrent de tot! Aquesta confitura és una delícia!