'Res no pot desviar-nos del curs del riu de viure', Miquel Martí i Pol.
Punt i a part.
Res no pot anar rere aquest pensament del nostre gran poeta i que estava escrit en una tarjeta al lloc que havíem d'ocupar a la taula que ens havien assignat al dinar del diumenge al pati del 'Colomer' de Porrera, l'indret on el cantant Lluís Llach jugava de petit, el terreny heretat de la seva mare.
Hi ha paratges i persones que poden convertir les hores viscudes d'un dia en moments màgics de vida i aquest proppassat diumenge va ser un d'ells. El dia es presentava xafogós, amb calor, però res em feia aturar quan les perspectives previstes eren il·lusionants, ja que no sempre podria viure una experiència enoturística com l'anunciada: el segon 'Brunch' de Terra i Cultura, gastronomia i vins locals amb tertúlia d'en Lluís Llach i dirigida per Antoni Bassas. No cal dir que la xerrada va transcórrer seguida en silenci per tots els que hi érem presents. Una introducció en la qual en Lluís ens va fer un recorregut pel poble on anava els estius de la seva infantesa a casa de la seva mare, la Maria, i on va tornar l'any 1991, quan li va ser diagnosticat un melanoma que no es presentava massa bé, junt amb el seu gran amic de l'ànima, en Miquel Martí i Pol. Va aconseguir que tots l'escoltéssim amb emoció continguda i per a mi, un cop més, tenir davant el cantant al qual vaig seguir durant anys als seus concerts (veieu el post del dia que vaig visitar el Celler Vall Llach). Ara, amb la meva dèria (i quasi obligació) de no moure'm del territori, el trobo al seu altre poble.
El brunch va anar a càrrec de la Mia del Restaurant La Cooperativa, que ens somreia des de la finestra de la cuina tot controlant la situació, amb platets del món maridats amb diferents vins blancs i rosats del Priorat. La proposta, i de la que vam gaudir moltíssim, va ser un primer plat d'amanides orientals: Hummus, Tabulé i Baba Ganoush. Un segon amb un sandwich de roast beef cuit a baixa temperatura i de postres un pastís de carabassa amb gelat d'avellanes. No cal dir que tots els ingredients eren de proximitat. Els vins servits: Lo Coster Blanc, de vinyes velles cultivades en coster, del Celler Sangenís i Vaquer. La Joaquina, un vi blanc de varietats antigues de Porrera i dedicat a la Joaquina, en homenatge a les moltes dones del poble i que com ella, han fet possible que el conreu de les vinyes centenàries hagi arribat als nostres dies. Un vi que entra dins el projecte de l'enòleg Albert Costa (amb un barret a la mà en una de les fotografies i fill de l'amic i soci d'en Lluís, el seu enyorat Enric Costa) de Vall Llach. I per últim, l'Aigua de Llum, l'únic vi blanc del Celler Vall Llach. Tots de la D.O.Q. Priorat. A l'hora del cafè, vàrem gaudir d'una orelleta, el dolç de pasta plana originari del Priorat. Un 'brunch' rodó compartit amb molt bona companya i seguint en tot moment el mantra de distància física, mans netes i mascareta. I com que la meva amiga Ruth Troyano, era una de les bones companyies, amplia el post amb més paraules d'en Lluís a la tertúlia. Diu la Ruth,
'Lluís Llach convida a l'auditori que omple el pati del Colomer a 'pujar a trens inesperats que acaben sent un privilegi'. Ho diu amb llum als ulls per explicar el seu vincle solidari amb el Senegal. Però també seria aplicable a l'aventura humana de fer vi al Priorat que va emprendre amb el seu amic, el notari Enric Costa, després dels aiguats del 94 per assegurar la continuïtat de la pagesia i la viticultura a Porrera. Durant la conversa, no oblida sinó que ressalta i reconeix el paper determinant que René Barbier, Álvaro Palacios, Josep Lluís Pérez, Carles Pastrana i Daphne Glorian van tenir a finals dels 80 i principis dels 90 per situar el Priorat al món. De Barbier, diu: 'Ha estat el prohom del Priorat. No només elabora un vi extraordinari sinó que va omplir de contingut filosòfic el fet que al Priorat es podien fer grans vins i salvar una comarca'. La història del Priorat s'explica amb dues crisis agràries, la de la fil·loxera i la de la fruita seca, i dues revolucions enològiques, la dels closos de Gratallops amb els 5 elaboradors que menciona Llach, però també amb l'increment progressiu i notable del preu del raïm pagat als viticultors que comença a Porrera i que acaba consolidant el prestigi de la comarca, perquè el preu del raïm del vi és el preu de la dignitat del pagès.'
Ruth Troyano, Periodista, Màster en Turisme Enològic i Sommelier
Moltes gràcies, Ruth. Les teves aportacions sempre amplíen amb molt nivell els posts del blog.
Un consell: el Priorat val una visita tot l'any. No us perdeu l'oportunitat de conèixer el nostre valuós territori i que tenim a tocar.
I com no podia ser d'una altra manera, en Lluís ens acompanya amb una lletra d'ell i d'en Miquel Martí i Pol, del disc Porrera-Món. Que grans tots dos.
Tomb d'atzars, Lluís Llach
...Quina meravella
si de tant sentir-nos solidaris
tots plegats penséssim
a guanyar el futur unint les mans
quina meravella
si la pau fos l'única eina fàcil
quina meravella
per aprendre a caminar...
Interessantíssim i emotiu i felicitats per com escrius i les meravelloses fotos. Petons
ResponEliminaMoltes gràcies, Sara. Va ser un dia molt especial i en molt bona companyia.
EliminaEmotiu i interessant! Gràcies per parlar i defensar la terra! L. Meix.
ResponEliminaMoltes gràcies! M'assembla que sé qui ets.
EliminaAra toca, bé, sempre toca però ara cal fer-ho amb més contundència que mai, no podem defallir.
Una abraçada, L.