El setembre passat vaig comprar un arbre nan de taronges xineses o kumquats com són més coneguts. L'he cuidat durant l'hivern i ara m'ha regalat una generosa collita. Així que comencem a fer receptes que en portin i amb tot no els acabarem. La galette de rois que vàrem fer ens va agradar tant que la repetim amb petites modificacions. A França en diuen frangipane de la crema d'ametlles que hi posem i que resulta senzillament deliciós.
Fàcil de fer i a taula volarà. Per a un motlle de 25 cm, donarà 7 o 8 racions.
Fàcil de fer i a taula volarà. Per a un motlle de 25 cm, donarà 7 o 8 racions.
Necessitarem:
- 12 kumquats o més
- 300 ml d'aigua
- 100 g sucre
pastís:
- 1 rotlle de pasta brisa
- 125 g d'ametlla en pols
- 150 g de sucre glas
- 150 g de mantega en pomada
- 3 ous
- 1 culleradeta d'essència de vainilla
- 1 cullerada sopera de Chartreuse
Farem:
Tallem els kumquats per la meitat i els bullim en un almívar, que haurem preparat amb l'aigua i el sucre, durant uns 30 minuts al foc a mitja ànima.
Perdran l'aspror i el gust cítric esdevé molt bo.
Els escorrem i reservem.
En un bol gran hi barregem el sucre i l'ametlla.
Seguidament hi anem afegint els ous, d'un en un, i la mantega, tot remenant amb suavitat.
Hi aboquem la vainilla i el Chartreuse.
Posem la pasta brisa en un motlle untat amb mantega o bé la posem amb el paper encerat que l'embolcalla directament al motlle.
Deixem anar la crema per sobre i col·loquem les tarongetes.
Prèviament haurem escalfat el forn a 180º i enfornem el pastís.
El courem entre 30 i 35 minuts, fins que el veiem daurat al gust.
Si voleu, el podeu empolvorar amb sucre glas.
I per moltes paraules que us digui de com n'ha sortit de bo, cal que el feu i el tasteu.
Paroles, paroles per Quadro Nuevo. Quina versió més bonica.
Ha de ser molt bo aquest pastís, Nani!! últimament, fas uns pastissets que fan salivera, eh? Petons!
ResponEliminaés veu un pastís delicat i deliciós!!! boníssim! petó
ResponEliminaLa meva dona mataria per un pastís així...i servit amb xocolata desfeta!
ResponEliminaMira que ha de ser bo!!!!!
ResponEliminaJo en faig un de semblant amb taronja però no porta Chartreusse... serà perquè sóc de Reus ;-)
les ametlles són un vici, amb aquest pastís... oh! i parole, q bonic q ho fas sempre, Nani
ResponEliminaOhhhhh, quina bona pinta!!!!!
ResponEliminaDeliciós!
Petons
quina combinació més bona Nani!! ja ens enviaràs un trosset pel Bolet. Petonets
ResponEliminaOh que bo! Mira que no sabia com es deien aquestes fruites tot i les he menjat una vegada (crues però, directament de l'arbre de casa una amiga) i tampoc se m'hauria acudit posar-les en un pastís: genial!! :)
ResponEliminammm... una pregunta, a què fan gust els kumquats? semblant a la mandarina o m'estic deixant endur pel nom en català? Molt bona pinta, per cert ;)!
ResponEliminaUn pastís delicat de sabor I de presència, amb aquests petits fruits. Petons.
ResponEliminaTé una textura esplèndida, sembla boníssim! I amb fruita de collita pròpia, encara més, oi?
ResponEliminaMarta
Ja em va bé agafar idees per fer amb kumquats, el nostre arbret també ha donat una collita generosa, i aquest pastís es veu espectacular!
ResponEliminaPetonets
Sandra
Hola Nani! Per fi he tingut temps per mirar el nou blog "Xips de vida" i m'ha encantat! Per cert, no he trobat com deixar-hi un comentari i per això t'escric aquí :) La imatge de capçalera és preciosa!
ResponEliminaUna abraçada i ens veiem dimecres!
Nani, boníssim!!! El arbre es maquisim i si a sobre pots fer aquestes delicies, es ja la pera!!! Bon cap de setmana! Petons
ResponEliminaDoncs si, preciosa versiò de parole, parole... una de les meves cançons favorites! qué importants que son les paraules i com s'extranyen quan falten!!!
ResponEliminaDes que vaig descubrir el frangipane jo tambè he quedat enamorada i en aquest pastís amb els kumquats te que lluir moltísim!
Apetitoses fotos i ja saps...segueix cuidant l'arbret que respon be!!!
Quin pastís més deliciós!! I l'arbre fa molt de goig! Petonets!
ResponElimina