Que el preu de la llum ha pujat no és cap novetat. A hores d'ara ja n'estem assabentats i de quina manera. Haurem d'empescar-nos totes les possibilitats de no pagar més del compte a la factura. Engegar el forn a qualsevol hora pot sortir caríssim. Preparar el dinar o el sopar dins de les hores de la tarifa més cara, si cuines amb electrodomèstics elèctrics, resultarà un luxe.
Tot just la meva germana acaba de renovar la cuina i el que abans era gas ara va amb electricitat. M'ha donat cassoles que ja no podrà utilitzar, i entre elles hi ha allò que a casa sempre hem anomenat
la campana, d'altres en diuen
la xurrasquera. Jo ja tinc la que hi havia a casa dels meus pares i que va substituir la meva que era molt velleta. Ara sumo la també velleta que m'ha donat la Beti, però que va molt bé. Fa un bon paper a l'hora d'escalivar i també de coure algun tall de carn o peix. Resulta una bona alternativa al forn. Això sí, cal tenir el foc de gas, perquè la flama entri pel mig. L'escalivada queda molt bé perquè socarrima les verdures que hi poses. Jo el recomano, aquest estri. I quan el Tió em va portar el llibre
'Sopes' de la Fundació Alícia, de seguida vaig saber que una d'elles la faria quan arribés la temporada de les verdures que tinc a l'hort: la sopa d'albergínia i carabassó. Ja ho he dit d'altres vegades que a casa som molt 'soperos', en mengem tot l'any, siguin fredes o calentes. I aquesta la podeu preparar i tenir-la a temperatura ambient perfectament. L'he fet adaptant-la als que som a casa normalment, dos. Al llibre escaliven amb el forn i amb altres quantitats d'ingredients. Que la voleu més espessa, més carabassons i albergínies i més brou. Preparen la crema d'acompanyament amb cogombrets, en canvi jo n'agafo un de gran i el tallo a daus. La menta i l'orenga també són del meu hort. I us poso unes fotografies de les flors que més m'agraden: les de l'alberginiera, les de la carabassonera i les de la cogombrera.
Ingredients per a dues racions,
Per a la crema: 1 albergínia ● 1 carabassó ●1 gra d'all ● 1/2 litre de caldo de verdures ● sal i pebre ● oli d'oliva verge extra.
Rentem les verdures i fem unes incisions de llarg. Les posem sobre la safata de la campana i tapem. Encenem el foc mitjà i que es vagin coent el temps que calgui fins a veure que estan al punt. Deixem entebeir i en traiem la polpa que posarem en un recipient on haurem incorporat el caldo (a temperatura que vulguem: ambient, fred o calent). Afegim l'all, tastem a gust de sal, pebre i un rajolí d'oli. Triturem fins a obtenir una crema fina. A la recepta del llibre també ho amaneixen amb suc de llimona, cosa que jo no he fet en aquesta ocasió.
Per a la crema d'acompanyament: 1 iogurt ● orenga ● cogombrets ● tàperes ● menta fresca
Batem el iogurt amb l'orenga, les tàperes i els cogombrets picats. Rectifiquem de sal. Ornem amb fulles de menta per sobre. A les fotografies no l'he guarnit, perquè les vaig fer una hora abans d'entaular-nos i no volia que es fes malbé la crema, o sopa, digueu-li segons la textura. Deliciosa.
Resulta una bona lectura la Introducció, i tu, quant fa que no bufes una cullera?, d'en Toni Massanès, el director de la Fundació Alícia. I seguidament cal llegir la història de la sopa, què és i com a instrument de cultura. De fet, qui menja sopes se les pensa totes: saviesa i coneixement.
La foguera, Txarango, Joan Garriga & el Mariatxi Galàctic
crec que ha de ser una sopa molt bona...les verdures també le spodriem fer al forn o a la flama???...gràcies
ResponEliminahola, Carles.
EliminaAl llibre escaliven al forn, però ho pots fer com vulguis: a la flama, a la barbacoa. La questió és donar-li el gust cuit. I les quantitats pots posar les que t'agradin més: una albergínia i dos carabassons o viceversa. El llibre posa quatre grans d'all, jo només un. Això pot ser al gust de cadascú. Per anar experimentant fins a trobar el punt que t'agradi més.
Bon estiu!
Bonissim.😋😋 Les fotografies m'encanten😍
ResponEliminaMoltes gràcies, Maravilles ❤️
Elimina