Etiquetes

a baixa temperatura acompanyament al buit Alt Camp Alt Empordà amanides amb cervesa amb licor amb vi aperitius arquitectura arrossos art efímer artesans aviram bacallà Bages Baix Camp Baix Ebre barbacoa Barcelona batuts begudes berenars Berguedà blogs amics bolets bombons bunyols calçots Caldos Aneto carabassa caramels carn celíacs cerveses Chartreuse chutneys cítrics còctels colors Conca de Barberà conserves cremes creps croquetes cuina catalana cuina d'aprofitament cuina de proximitat cuina del món cuina per a mandrosos cuinant amb... cuiners i cuineres de fiambrera del nostre hort dolços el galliner el gran recapte enoturisme entrants entrepans escabetxos escumes esmorzars estilisme farina de garrofa fish'n'chips flams flors formatgeries forn forn de vapor fruita fruits secs fumats galetes Garraf gelats Gironès gossos hortalisses horts urbans infusions km0 l'Urgell la Segarra Lékué llegums llibres llocs amb encant magdalenes maionesa Maresme mel melmelades microones Montseny Montsià natura olis recomanats olla de pressió panades pans pasta pastissos peix pel·lícules Penedès pícnic pizzes postres Priorat quiches racó vegà receitas brasileiras receptes exprés receptes musicals restaurants revista Cuina Ribera d'Ebre Rocook salses sandvitxos sense gluten sèries tv slowfood sopes sorbets suflés suquets tallers de cuina Tarragona Tarragonès tempura Terra Alta Thermomix tòfones torrades tradicions truites vegetariana viatges vins recomanats Violeta wok xocolata Xocolates Creo

dilluns, 15 de novembre del 2021

Arròs Jollof, caipirinha de maracujà i el llibre 'Americanah'



M'agrada tancar la casa quan arriba la tardor. Després de tenir-la oberta per la calor, ve el moment de recollir-me dins i agafar un bon llibre o veure un bon film o posar una bona música que acompanyi. De totes maneres, la temperatura de dies enrere em va permetre anar al meu racó preferit (ara que no hi ha mosques ni mosquits) a llegir i regalar-me una caipirinha per a posar en ambient de la novel·la que tenia entre mans.

La Chimamanda Ngozi Adichie, amb el seu llibre Americanah, traduït al català per la Bel Olid, em va arribar de regal pel meu aniversari de part de la Pilar, una amiga que és com una germana gran per a mi. Ella el va comprar per la recomanació que li van fer a la llibreria i la van encertar del tot. Una història que passa a Lagos, Nigèria. La protagonista és la Ifemelu que s'enamora de l'Obinze. Veuen poc futur al seu país per la dictadura que hi ha als anys noranta. A partir d'aquí unes vides viscudes a l'estranger i on la Ifemelu diu que ella es va adonar que era negra quan va arribar als Estats Units de Nord-amèrica, ja que al seu país ser negra no era motiu de conflicte. Un llibre que parla de raça, immigració i amor i que us portarà a viure situacions en les quals no hi caus perquè no t'afecta. Més que recomanable. En molts moments surten punts que tenen a veure amb el menjar. L'arròs jollof és present en moltes escenes i vaig haver de buscar com es feia i vaig trobar unes quantes webs nigerianes que explicaven com preparar-lo, així com una caipirinha. Em vaig adonar que el menjar brasiler i l'africà tenen molt en comú, que segur que va ser pels esclaus que la van transmetre. I preparant-los m'he transportat a Nigèria i de fons he posat unes estovalles que em van portar uns cosins brasilers que van viure a Lagos durant uns anys. Color i més color, com el que descriu en molts passatges la Ifemelu. I olors, i boira de contaminació, i calor humida. Va aconseguir transportar-me en molts paràgrafs. Resulta que, encara que el preparin tot l'any, l'arròs jollof és el plat principal de Nadal. Una manera de recordar les festes que venen. Us he de dir que els africans el fan més picant, però jo l'he adaptat al gust de casa (no puc cuinar res que piqui), encara que jo m'hi afegeixo el picant a part. També acostumen a acompanyar l'arròs amb plàtan fregit, però el dia que ho vaig cuinar només tenia uns moniatos, que crec recordar que també surten en algun moment. La carn es pot preparar junt amb l'arròs o servir-lo a part. Jo l'he posat al sofregit, com acostumava a fer la meva mare. I aquí ho teniu. 

Per a l'arròs Jollof, quatre racions,
 - 1 pit de pollastre tallat a tires
 - 1 ceba
 - 1 xaiota, que podeu substituir per qualsevol altra hortalissa
 - tomàquet fregit, quatre cullerades soperes
 - 1 cullerada sopera de concentrat de tomàquets
 - 250 g d'arròs (jo l'he fet amb arròs bomba Nomen)
 - 1 litre d'aigua calenta
 - 1 pastilla de caldo concentrat (he vist que les fan servir en moltes receptes)
 - pebre vermell al gust
 - sal i pebre
 - oli d'oliva verge extra

En una cassola amb oli d'oliva posem la ceba tallada a la brunesa i deixem que es cogui fins que sigui transparent. Seguidament afegim el pollastre tallat a cubs i que es vagi coent. Ara hi posem l'altra hortalissa que tinguem a mà, que en el meu cas ha sigut una xaiota, pelada i tallada a daus. Que es cogui uns cinc minuts abans de posar el tomàquet fregit i el concentrat de tomàquets. Salpebrem, també amb el pebre vermell. Afegim l'arròs, remenem i deixem que s'impregni del sofregit, abans de posar l'aigua amb la pastilla de caldo esmicolada. Quan comenci a bullir comptem uns quinze minuts. Apaguem el foc i deixem reposar uns tres abans de servir. Acompanyarem amb moniato fregit i uns llagostins passats per la paella amb oli d'oliva. 

Per fer una caipirinha,
 - 2 cullerades soperes de melmelada de maracujà
 - 1 cullerada (postres) de sucre morè
 - 25 ml de suc de llimona
 - 25 ml de cachaça
 - suc de maracujà congelat
 - moniato fregit

Posem al fons del got la melmelada de maracujà, el sucre i reguem amb la cachaça i el suc de llimona. Remenem i posem per sobre el suc de maracujà trossejat que fa de gel. Si voleu podeu posar unes fulles de menta. Acompanyem de moniato fregit i salat. També podeu fer unes xips, si el talleu a rodanxes finetes amb una mandolina o un pelador, el poseu al microones entre 30/35 segons, queden seques i cruixents. Un consell que ve a la revista Cuina d'aquest mes que parla dels moniatos. 

Dins les pàgines del llibre sona en molts paràgrafs la Nina Simone. I m'emociono quan apareix a la pàg. 390 amb la cançó que acompanya el post. Mare meva, me'n vaig molts anys enrere. Molts. I després escolto Love Me or Leave Me i ja no necessito sopar.

Don't Let Me Be Misunderstood, la gran Nina Simone
          ... Cause I love you
                    Oh, baby
                           I'm just human
                                 Don't you know I have faults like anyone?


2 comentaris:

  1. què bonic tot. ara agafaria la manta, me la posaria a les espatlles, el llibre a les mans... esperaria l'hora de dinar... i quina delícia l'arròs jollof i la caipirinha... ets única!

    ResponElimina