Coca de codony

L'any passat, quan amb la Lluïsa vàrem anar a buscar les castanyes i vaig fer una crema amb elles, em va dir que anotés que aniríem a collir codonys per a fer una coca. Li vaig comentar que no n'havia vist ni menjat mai. M'ho va posar fàcil: compraríem primer una coca al Forn Sahún Jové de Solivella, a la Conca de Barberà, veuria com és i després ens la menjaríem. Dit i fet, així ho vàrem fer.

Primer ens dirigirem a l'hort de la seva amiga Montse de Montblanc. Els arbres estaven farcits de fruits, tant el caquier com el codonyer. Omplirem els cistells i cap a Solivella a portar uns quants codonys perquè preparessin la coca que estaria a punt l'endemà. Quan me la va portar la casa feia olor de forn de pa de tota la vida. I què dir de com n'era de bona (la de la tercera fotografia). Però jo tenia molts codonys i també en volia fer una a casa. Primerament, ja havia preparat codonyat i havia quedat molt bo. En faré més i en tindré per tot l'any, perquè jo desconeixia que es podia congelar, tal com em va dir la Lluïsa. El faig amb la recepta de la Thermomix, només que vario el sucre: en poso la meitat de sucre normal i meitat panela i queda boníssim. Encara recordo quan el cuinava amb cassola i havia de cobrir la cuina amb papers de diaris: esquitxava moltíssim. I apa, ja tinc el codonyat que anirà a moltes amanides, o amb galetes per algunes postres dolces, o amb formatges.

La Lluïsa em va dir que la coca es fa amb una base de pa, que estiren i unten amb oli (amb un pinzell), posen el codony i sucre pel damunt i al forn, quan surt la coca hi tornen a posar un polsim de sucre per sobre. Anotació: els codonys tallats ben finets. Jo em vaig guiar per la recepta del Corpus de la cuina catalana amb algunes variacions per part meva. De gust em va recordar les coques que feia la meva àvia, ben diferent de la del forn, i que l'endemà va volar sencera. Animeu-vos i poseu-vos a la cuina, només per l'olor que deixa anar el forn ja paga la pena.

Ingredients, 

 - 2 codonys mitjans sense pelar i tallats a làmines molt primes

 - 100 g d'oli d'oliva verge extra + per un raig per sobre

 - 10 cl de cervesa

 - un pessic de sal

 - la farina que admeti (per la meva he necessitat 240 g). He emprat farina de força.

 - sucre per empolvorar

Escalfem el forn a 200℃. 

Seguidament, barregem els 100 g d'oli, la cervesa, la farina que admeti -no totes les farines són iguals- i la sal, fins que quedi una pasta que no s'enganxi als dits.

L'estirem i la posem en una placa de forn, que en portar oli no caldrà untar-la.

Posem el codony cru per sobre, al damunt hi posem sucre i un raig d'oli.

Enfornem durant uns 30 minuts. 

Gràcies, Lluïsa. A pensar què farem l'any vinent. 

Al blog també trobareu una tatin de codonys (o què fer amb els fruits regalats) que resulta una delícia. No serà per falta d'idees que us dono de què fer amb els codonys...

Everybody's Got to Learn Sometimes, Pink Turtle