Etiquetes

a baixa temperatura acompanyament al buit Alt Camp Alt Empordà amanides amb cervesa amb licor amb vi aperitius arquitectura arrossos art efímer artesans aviram bacallà Bages Baix Camp Baix Ebre barbacoa Barcelona batuts begudes berenars Berguedà blogs amics bolets bombons bunyols calçots Caldos Aneto carabassa caramels carn celíacs cerveses Chartreuse chutneys cítrics còctels colors Conca de Barberà conserves cremes creps croquetes cuina catalana cuina d'aprofitament cuina de proximitat cuina del món cuina per a mandrosos cuinant amb... cuiners i cuineres de fiambrera del nostre hort dolços el galliner el gran recapte enoturisme entrants entrepans escabetxos escumes esmorzars estilisme farina de garrofa fish'n'chips flams flors formatgeries forn forn de vapor fruita fruits secs fumats galetes Garraf gelats Gironès gossos hortalisses horts urbans infusions km0 l'Urgell la Segarra Lékué llegums llibres llocs amb encant magdalenes maionesa mel melmelades microones Montseny Montsià natura olis recomanats olla de pressió panades pans pasta pastissos peix pel·lícules Penedès pícnic pizzes postres Priorat quiches racó vegà receitas brasileiras receptes exprés receptes musicals restaurants revista Cuina Ribera d'Ebre Rocook salses sandvitxos sense gluten sèries tv slowfood sopes sorbets suflés suquets tallers de cuina Tarragona Tarragonès tempura Terra Alta Thermomix tòfones torrades tradicions truites vegetariana viatges vins recomanats Violeta wok xocolata Xocolates Creo

diumenge, 9 d’octubre del 2016

Ossobuco {a la flaire de Chartreuse}


Llegir ens fa lliures. I si és una novel·la pot ser que ens traslladi a llocs desconeguts amb personatges de qui t'acabes fent amic i de vegades, fins i tot, enamorant. En el llibre que tinc ara entre mans El libro de los abrazos, d'Eduardo Galeano, són relats curts on l'autor reflecteix les seves angoixes, dèries i alegries. En una de les faules, Otro músculo secreto, Galeano parla de la seva àvia i explica que ella sempre deia ...que menos mal que la mente viaja sin boleto... i per a mi resulta un exemple de la saviesa que et dóna l'edat.
Nosaltres li farem cas i no comprarem cap boleto per anar a Milà, la capital de la Llombardia, regió italiana d'on procedeix aquest plat que us porto avui i que tant m'agrada. Anirem a Itàlia amb la imaginació i li donarem un toc ben tarragoní: farem una picada amb avellanes de les nostres  i un raig de Chartreuse! Sentiu la flaire? Per a quatre persones:

Necessitarem:
 - 4 talls de garró de vedella
 - 2 pastanagues
 - 2 cebes
 - 1 porro
 - 2 alls
 - 1 branca d'api
 - 2 branques lligades d'orenga aromàtic
 - 2 tomàquets pelats i sense llavors
 - 1 dl de vi blanc sec
 - 4 dl de caldo d'aigua o de caldo de carn
 - sal i pebre
 - oli d'oliva verge extra
 - farina
 per a la picada,
 - unes 15 avellanes torrades
 - 1 branca de julivert
 - 1 all
 - 2 cullerades soperes de Chartreuse verd
acompanyament,
 - arròs blanc
 - caquis

Farem:
Ofeguem les verdures tallades a daus en una cassola amb oli d'oliva i el ram d'orenga, el foc que estigui a mitja ànima durant uns 40 minuts.
Mentre es couen les verduretes, enfarinem la carn que haurem salpebrat prèviament.
La fregim en una paella amb oli d'oliva, deixant-la ben daurada pels dos costats i reservem.
Seguidament afegim a la cassola els garrons fregits i els tomàquets tallats també a daus.
Hi aboquem el vi blanc i deixem que s'evapori.
Afegim l'aigua o el brou, deixant que es cogui a foc lent fent xup-xup aproximadament una hora.
Si l'hem de remenar ho farem amb cura perquè no es desfaci la carn i queda més bonic a l'hora de servir que estigui aferrada al moll de l'os.
Passem la verdura per un colador metàl·lic fi i la tornem a posar a la cassola amb la carn deixant uns vint minuts més de cocció.
Mentrestant, farem la picada amb tots els ingredients en un morter i l'afegirem a la cassola en els deu últims minuts de cocció.
A casa ens agrada menjar-lo acompanyat d'arròs blanc i tomàquets fregits, però aquesta vegada en lloc de tomàquets fregim caquis, veureu quin concepte més diferent.

I aquesta setmana farem un viatge visual, anirem al cinema a veure el film que s'acaba d'estrenar: Viatge a Itàlia, alguna cosa de segon?, una comèdia del director Michael Winterbottom. He llegit una de les crítiques i la posen força bé: una petita delícia que no s'ha de deixar escapar.

TangoPaolo Conte.

2 comentaris:

  1. No hi ha res millor per viatjar com els llibres o...la cuina! Tot i que no sé si voldria anar a LLombardia un altre cop, tiraria més cap a Tarragona!
    Petons i bona setmana!
    Palmira

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estimada Palmira,
      Ja saps que a Tarragona pots venir sempre que vulguis, jo sempre tornaria a París, i la veritat, no sé, si hagués de triar, què agafaria: si llibres o si cuina.
      Un petonàs a les dues,
      Nani

      Elimina