Etiquetes

a baixa temperatura acompanyament al buit Alt Camp Alt Empordà amanides amb cervesa amb licor amb vi aperitius arquitectura arrossos art efímer artesans aviram bacallà Bages Baix Camp Baix Ebre barbacoa Barcelona batuts begudes berenars Berguedà blogs amics bolets bombons bunyols calçots Caldos Aneto carabassa caramels carn celíacs cerveses Chartreuse chutneys cítrics còctels colors Conca de Barberà conserves cremes creps croquetes cuina catalana cuina d'aprofitament cuina de proximitat cuina del món cuina per a mandrosos cuinant amb... cuiners i cuineres de fiambrera del nostre hort dolços el galliner el gran recapte enoturisme entrants entrepans escabetxos escumes esmorzars estilisme farina de garrofa fish'n'chips flams flors formatgeries forn forn de vapor fruita fruits secs fumats galetes Garraf gelats Gironès gossos hortalisses horts urbans infusions km0 l'Urgell la Segarra Lékué llegums llibres llocs amb encant magdalenes maionesa Maresme mel melmelades microones Montseny Montsià natura olis recomanats olla de pressió panades pans pasta pastissos peix pel·lícules Penedès pícnic pizzes postres Priorat quiches racó vegà receitas brasileiras receptes exprés receptes musicals restaurants revista Cuina Ribera d'Ebre Rocook salses sandvitxos sense gluten sèries tv slowfood sopes sorbets suflés suquets tallers de cuina Tarragona Tarragonès tempura Terra Alta Thermomix tòfones torrades tradicions truites vegetariana viatges vins recomanats Violeta wok xocolata Xocolates Creo

dilluns, 25 de febrer del 2019

Babà Napoletano


Suposo que ja us haureu adonat que m'agrada compartir receptes familiars de moltes dones. I sobretot, dones que els agrada cuinar. Dones plenes de vida, de diverses activitats i que es mouen en llocs amb encant. Dones amb esperit i que tiren endavant amb les seves feines, però que mostren sensibilitat per transmetre la seva manera de fer a la cuina i a qui agraeixo que vulguin sortir al blog. Ja anireu veient les que vindran, però avui us presento l'Annalisa a la seva sabateria.
Aquesta italiana de Salern, a la Campània, va venir d'Erasmus i es va quedar a Tarragona. Entre ella i el seu marit, a qui conec des de ben petit, porten Tacco Distante des de fa 20 anys. Una botiga d'on és impossible sortir sense haver comprat res. Unes de les meves sabates preferides van ocupar durant un temps la prestatgeria principal de casa, com si fossin obres d'art. Sabates italianes i roba especial que l'Anna (com la coneixem tots) tria amb molt de gust. Viatja sovint al seu país per a les comandes. Passar per la botiga a saludar-la és més que agradable. I així hi passen moltes clientes i no és gens estrany sentir parlar l'italià entre elles, moltes són del seu país. I aprofitant que havia d'anar a Milà va venir la seva 'mamma' Pia a quedar-se amb els nens i ens va preparar un 'babà napoletano'. Aquest dolç es fa normalment en forma de tap de cava o de xampinyó, però també un coc rodó anul·lar com el del post. Se sol servir amarat amb licor, normalment rom o limoncello o amb xarop/almívar. Quan el va tenir fet em va avisar i aquí el presentem. El va fer la seva mare, però l'Anna cuina de meravella. Estar cinc minuts amb ella i no parlar de cuina no és normal. M'explica què fa i m'ensenya les fotos. Li agrada molt i molt la cuina. Segur que la tentaré més endavant per a un altre plat. I si voleu veure el seu estil, aneu a Instagram, @Taccodistante

Ingredients, que l'Annalisa em diu de memòria...
per a la massa:
 - 4/5 ous, segons la mida
 - 1 cullerada sopera de sucre
 - 1 xic de sal
 - 25 g de llevat fresc
 - 100 g de margarina
 - 400 g de farina
 - mantega per al motlle
per a la 'bagna',
 - 1/2 litre d'aigua
 - 200 g de sucre
 - 20 g de pell de llimona sense el blanc
 - 150 g de rom

Com el prepara,
Es barregen tots els ingredients en un bol gran i es deixa llevar durant una hora.
Passat el temps, untem un motlle amb mantega i hi aboquem la massa
Deixem que torni a llevar unes tres hores més.
Escalfem el forn a 220ºC i enfornem la massa una mitja hora.
El traiem del forn, desemmotllem i deixem refredar sobre una reixa.
Com que és un coc dels que en diem borratxo, el suquem amb l'almívar/bagna que es peprara barrejant els ingredients i coent-lo fins que agafi cos.
El podem guarnir amb crema xantillí (nata muntada amb sucre i perfumada amb vainilla) i fruits vermells.
Però tal com l'acompanyen a casa de l'Annalisa, la millor de les maneres és amb crema pastissera...
He de dir que aquest babà estava deliciós. Com és allò que en diuen 'foodporn'?

I quan li demano a l'Anna una cançó comença a taral·lejar una de... Gino Paoli. Mareta meva!
 
... Quando sei qui con me
              Questa stanza no ha più pareti
                     Ma alberi, alberi infinitti...

I trio una excel·lent versió a ritme de jazz:

6 comentaris:

  1. Ets creativa, diferent. Un bon post.

    ResponElimina
  2. M'agrada la gent amb sensibilitat per transmetre la seva manera de fer a la cuina, ja tinc ganes de veure les receptes que vindran que si són d'una italiana segur que m'encantaran;)

    ResponElimina