Suposo que ja us haureu adonat que m'agrada compartir receptes familiars de moltes dones. I sobretot, dones que els agrada cuinar. Dones plenes de vida, de diverses activitats i que es mouen en llocs amb encant. Dones amb esperit i que tiren endavant amb les seves feines, però que mostren sensibilitat per transmetre la seva manera de fer a la cuina i a qui agraeixo que vulguin sortir al blog. Ja anireu veient les que vindran, però avui us presento l'Annalisa a la seva sabateria.
Aquesta italiana de Salern, a la Campània, va venir d'Erasmus i es va quedar a Tarragona. Entre ella i el seu marit, a qui conec des de ben petit, porten Tacco Distante des de fa 20 anys. Una botiga d'on és impossible sortir sense haver comprat res. Unes de les meves sabates preferides van ocupar durant un temps la prestatgeria principal de casa, com si fossin obres d'art. Sabates italianes i roba especial que l'Anna (com la coneixem tots) tria amb molt de gust. Viatja sovint al seu país per a les comandes. Passar per la botiga a saludar-la és més que agradable. I així hi passen moltes clientes i no és gens estrany sentir parlar l'italià entre elles, moltes són del seu país. I aprofitant que havia d'anar a Milà va venir la seva 'mamma' Pia a quedar-se amb els nens i ens va preparar un 'babà napoletano'. Aquest dolç es fa normalment en forma de tap de cava o de xampinyó, però també un coc rodó anul·lar com el del post. Se sol servir amarat amb licor, normalment rom o limoncello o amb xarop/almívar. Quan el va tenir fet em va avisar i aquí el presentem. El va fer la seva mare, però l'Anna cuina de meravella. Estar cinc minuts amb ella i no parlar de cuina no és normal. M'explica què fa i m'ensenya les fotos. Li agrada molt i molt la cuina. Segur que la tentaré més endavant per a un altre plat. I si voleu veure el seu estil, aneu a Instagram, @Taccodistante.
Aquesta italiana de Salern, a la Campània, va venir d'Erasmus i es va quedar a Tarragona. Entre ella i el seu marit, a qui conec des de ben petit, porten Tacco Distante des de fa 20 anys. Una botiga d'on és impossible sortir sense haver comprat res. Unes de les meves sabates preferides van ocupar durant un temps la prestatgeria principal de casa, com si fossin obres d'art. Sabates italianes i roba especial que l'Anna (com la coneixem tots) tria amb molt de gust. Viatja sovint al seu país per a les comandes. Passar per la botiga a saludar-la és més que agradable. I així hi passen moltes clientes i no és gens estrany sentir parlar l'italià entre elles, moltes són del seu país. I aprofitant que havia d'anar a Milà va venir la seva 'mamma' Pia a quedar-se amb els nens i ens va preparar un 'babà napoletano'. Aquest dolç es fa normalment en forma de tap de cava o de xampinyó, però també un coc rodó anul·lar com el del post. Se sol servir amarat amb licor, normalment rom o limoncello o amb xarop/almívar. Quan el va tenir fet em va avisar i aquí el presentem. El va fer la seva mare, però l'Anna cuina de meravella. Estar cinc minuts amb ella i no parlar de cuina no és normal. M'explica què fa i m'ensenya les fotos. Li agrada molt i molt la cuina. Segur que la tentaré més endavant per a un altre plat. I si voleu veure el seu estil, aneu a Instagram, @Taccodistante.
Ingredients, que l'Annalisa em diu de memòria...
per a la massa:
- 4/5 ous, segons la mida
- 1 cullerada sopera de sucre
- 1 xic de sal
- 25 g de llevat fresc
- 100 g de margarina
- 400 g de farina
- mantega per al motlle
per a la 'bagna',
- 1/2 litre d'aigua
- 200 g de sucre
- 20 g de pell de llimona sense el blanc
- 150 g de rom
Com el prepara,
Es barregen tots els ingredients en un bol gran i es deixa llevar durant una hora.
Passat el temps, untem un motlle amb mantega i hi aboquem la massa
Deixem que torni a llevar unes tres hores més.
Escalfem el forn a 220ºC i enfornem la massa una mitja hora.
El traiem del forn, desemmotllem i deixem refredar sobre una reixa.
Com que és un coc dels que en diem borratxo, el suquem amb l'almívar/bagna que es peprara barrejant els ingredients i coent-lo fins que agafi cos.
El podem guarnir amb crema xantillí (nata muntada amb sucre i perfumada amb vainilla) i fruits vermells.
Però tal com l'acompanyen a casa de l'Annalisa, la millor de les maneres és amb crema pastissera...
He de dir que aquest babà estava deliciós. Com és allò que en diuen 'foodporn'?
I quan li demano a l'Anna una cançó comença a taral·lejar una de... Gino Paoli. Mareta meva!
... Quando sei qui con me
Questa stanza no ha più pareti
Ma alberi, alberi infinitti...
I trio una excel·lent versió a ritme de jazz:
per a la massa:
- 4/5 ous, segons la mida
- 1 cullerada sopera de sucre
- 1 xic de sal
- 25 g de llevat fresc
- 100 g de margarina
- 400 g de farina
- mantega per al motlle
per a la 'bagna',
- 1/2 litre d'aigua
- 200 g de sucre
- 20 g de pell de llimona sense el blanc
- 150 g de rom
Com el prepara,
Es barregen tots els ingredients en un bol gran i es deixa llevar durant una hora.
Passat el temps, untem un motlle amb mantega i hi aboquem la massa
Deixem que torni a llevar unes tres hores més.
Escalfem el forn a 220ºC i enfornem la massa una mitja hora.
El traiem del forn, desemmotllem i deixem refredar sobre una reixa.
Com que és un coc dels que en diem borratxo, el suquem amb l'almívar/bagna que es peprara barrejant els ingredients i coent-lo fins que agafi cos.
El podem guarnir amb crema xantillí (nata muntada amb sucre i perfumada amb vainilla) i fruits vermells.
Però tal com l'acompanyen a casa de l'Annalisa, la millor de les maneres és amb crema pastissera...
He de dir que aquest babà estava deliciós. Com és allò que en diuen 'foodporn'?
I quan li demano a l'Anna una cançó comença a taral·lejar una de... Gino Paoli. Mareta meva!
... Quando sei qui con me
Questa stanza no ha più pareti
Ma alberi, alberi infinitti...
I trio una excel·lent versió a ritme de jazz:
Ets creativa, diferent. Un bon post.
ResponEliminaMoltes gràcies, L.J.
EliminaM'agrada la gent amb sensibilitat per transmetre la seva manera de fer a la cuina, ja tinc ganes de veure les receptes que vindran que si són d'una italiana segur que m'encantaran;)
ResponEliminaNena, segur que t'agradaran. Fins demà!
EliminaMolt bonic el post Nani.
ResponEliminaVenint de tu em fa feliç. Moltes gràcies, Albert.
Elimina