Des que vaig veure 'Marie Antoinette' de Sofia Coppola (2006), tinc clavada al cap la idea d'una trobada dolça, acolorida i plena de flors, com aquelles escenes exuberants que tant caracteritzen el film. Aquests dies, mirant la segona temporada de la sèrie del mateix nom, hi he tornat a pensar. Una tarda amb amigues, bombons, pastissos i pètals - una oda als petits plaers i a la bellesa efímera, el gust per les petites coses que ens reconcilien amb la vida i la necessitat d'evadir-nos d'un món massa estrident.
Els colors de la pel·lícula i de les sèries són un plaer visual, gairebé decadent, amb un ús del color pastel. Tot i saber com acaba la història, Coppola la narra amb una mirada atrevida i fascinant, rodada al mateix palau de Versalles. Un luxe estètic, basat en la biografia de Stefan Zweig - que també és una bona lectura per l'estiu i una excusa perfecta per tornar a veure el film-. Una cort decadent i plena de personatges que vivien a palau amb intrigues i disbauxes constants, sense que els importés les penúries del poble.
Dilluns havia de canviar les flors del gerro i vaig voler fotografiar les roses abans de desfer-ne els pètals, agraïda per la bellesa que m'han regalat durant uns dies. Inspiració de Sofia Coppola i les meves roses del dilluns. Sempre sota l'atenta mirada de la Flor, la meva gata.
Per anar obrint boca, avui comparteixo una recepta senzilla però elegant: crema d'espàrrecs amb flors de calèndula, una combinació delicada que també podria agradar a la mateixa Maria Antonieta.
Ingredients per a dues racions,
- 6 espàrrecs blancs frescos, (o de llauna, escorreguts)
- 1 patata mitjana pelada i bullida
- 1 ceba mitjana
- 1 raig de vi ranci
- oli d'oliva verge extra
- 1 cullerada de mantega
- sal i pebre
- 200 ml nata cuina 18% MG
- pètals i flors de calèndula
Bullim els espàrrecs fins que siguin tendres (uns vint minuts). Si són de llauna, simplement escorrem.
Sofregim la ceba a làmines fines en oli d'oliva. Quan sigui transparent, hi afegim un raig de vi ranci i deixem evaporar uns minuts.
Triturem els espàrrecs, la patata, la ceba, la mantega, una cullerada d'oli d'oliva i la nata fins a obtenir una crema fina. Salpebrem al gust.
Servim amb pètals de calèndula (rentats, enfarinats i fregits), o les flors senceres si només volem fer servir els pètals.
Aquesta crema es pot menjar calenta, tèbia o freda. Perfecta per un àpat elegant de primavera o estiu.
Per acompanyar, la banda sonora del film és un viatge sonor: barreja música barroca (Rameau, Vivaldi) i postpunk (The Cure, Siouxsie & the Banshees) amb peces precioses de Dustin O'Hallaran com els Opus 17, 23 i 36. El 23 em té captivada.
Hi ha històries que ens inspiren més enllà del que expliquen. I tot això -una crema, unes flors, un film- en pot ser una mostra.
Opus 23, Dustin O'Halloran
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada