Un pastís, un desig de xocolata

Durant els dies de confinament he anat buidant el rebost i així he aprofitat per a treure aquells ingredients que feia algun temps que hi tenia. Un d'ells ha estat l'ametlla molta que utilitzo per a fer cocs perquè trobo que els dona una textura diferent de si només hi poso farina. Acostumo a posar com a mínim, quan faig el coc de iogurt, una mesura. Tot i que la tenia de poc abans de començar el relegament a casa, compro sempre la quantitat justa per a cuinar però tot i això encara en tenia. Així que vaig pensar de fer un pastís de xocolata per a aprofitar també una xocolata que havia sobrat de figures de xocolata de les mones.

Les galetes napolitanes de l'amistat

Començar els posts del blog és un full en blanc que has d'escriure i no sempre tens la inspiració a favor: uns dies perquè allò que has d'explicar et costa plasmar-ho, d'altres perquè els sentiments et frenen i intentes que t'entenguin. El d'avui porta sentiments i records que et treuen pensaments que tens dins teu. He explicat més d'una vegada que el meu pare era de Mont-roig del Camp, al Baix Camp. El meu altre poble, al que li tinc molta estima i on em queden família i amics. I també amics dels meus pares.

Flam de crema anglesa amb cireres bullides i merenga

El confinament ens haurà servit d'alguna cosa, això crec. Ens haurem adonat que som uns supervivents i que un ritme (forçós) de vida més tranquil quedarà com un diari de campanya on haurem escrit les nostres maneres de passar i jo, a més a més, hauré posat al blog algunes de les vivències a casa i a la meva cuina. Tota una odissea que no sabem on ens portarà. Durant aquest temps m'ha costat molt llegir, he hagut de seleccionar la música perquè no tota m'ha vingut de gust, he tirat molt de rebost dies i dies, i així moltes més coses. No he fet pa perquè el compro molt bo sempre. He cuinat de manera saludable i permetent alguna cosa dolça de caprici de tant en tant. Ah, però sí que he seguit amb moltes ganes els tallers de baixa temperatura que en Salvador Brugués va fer per Instagram. No me'n vaig perdre cap classe i avui comparteixo el flam de crema anglesa que d'ençà que el vaig aprendre l'he fet tres vegades. 

Nyoquis de moniato amb saltat de verdures i maitakes

I continuem confinats. Tenim temps per a cuinar, però jo, ganes de fer coses no massa. I això es nota amb tot. Anar fent i passant dies, tot i que he de dir que aquest període de temps que passem a casa no se m'està fent pesat. Suposo que com tots, llegir, veure pel·lícules i alguna sèrie bona a la qual m'hi he enganxat. A la cuina? També, però amb àpats lleugers i saludables. És important mantenir-nos reconfortats amb cos i ànima.

El pastís de formatge esponjós de la Núria Escalona de Gastrotalkers

I com tot el que ens està passant durant el confinament, m'he hagut d'adaptar a la manera de fer i actuar en la separació que l'ocasió ens permet i obliga. M'hauria agradat fer el pastís amb la Núria, fotografiar-la quan el preparava en el seu ambient i poder prendre una copa de vi mentre parlàvem de la vida, de l'amor i d'altres coses que ens interessen. Però el virus no ens ho ha permès. Ens hem reunit en la distància, per whatsapps i correus electrònics on ella es mou com si res, les xarxes són el seu mitjà de vida. I en aquests dies de distanciament físic, que no social, qui millor que la Núria per ser la convidada. Ens vàrem conèixer a la Fira del Gall de Vilafranca del Penedès fa uns anys i ens hem anat trobant esporàdicament, per motius gastronòmics. De pas, aprofito per a compartir el seu pastís esponjós de formatge que vaig veure a Gastrotalkers.cat i també les fotografies que en va fer (excepte la primera i l'última que són meves). I és ella qui es dona a conèixer per a tots i ens parla dels seus projectes.