Acostumo a cuinar productes de proximitat i de temporada, això no vol dir que pugui caure en alguna temptació si s'escau, però tinc un gran respecte pels productes de la terra. Avui, excepcionalment, encara que el títol porti magrana (ara no és el temps) l'he substituït per cireres (en plena temporada) tallades de manera que semblin granes vermelles, perquè el que realment us vull recomanar és el llibre La sonrisa de las mujeres de Nicolas Barreau, editat per Espasa en castellà i en català per Columna Edicions El somriure de les dones. Estem en època de vacances i ens distraurà una bonica història d'amor. Aurélie, la protagonista, prepara un menú d'amor al seu restaurant Le temps de cerises.
Necessitarem:
- 400 g de carn de cuixa de xai
- 2 pastanagues
- 2 branques d'api
- 1 ceba vermella
- 200 g de tomàquets
- 1 albergínia gran
- 2 magranes*/250 g de cireres
- 2 alls
- 3 cullerades de mantega
- 1 branca de farigola
- 1 cullerada de farina
- 1/4 l de vi blanc sec
- 400 g de patates petites
- 2 ous
- 1/4 l de nata
Farem:
Primer es retira el greix a la carn de xai i es talla a daus.
Després es pelen les pastanagues i es renten les branques d'api i l'albergínia.
Es talla tot a daus.
Pelem la ceba i els alls i els triturem finament.
Partim les magranes per la meitat, traiem les granes i reservem. (Desossem les cireres i les tallem imitant les granes de la magrana)
Escaldem els tomàquets en aigua bullent, refresquem i pelem.
Traiem les llavors i tallem a daus.
Ofeguem les verdures (excepte el tomàquet i la magrana/cireres) en una paella amb mantega.
Amanim amb sal, pebre i farigola.
Daurem la carn de xai en una cassola amb oli, assaonem amb sal i pebre.
Empolvorem amb farina, remenem tot molt bé i reguem amb el vi blanc.
Afegim les verdures, inclosos els tomàquets i ho introduïm tapat al forn durant unes dues hores a temperatura baixa (150º).
Si cal, afegirem més vi.
Les granes de la magrana*/cireres s'afegeixen al final.
Mentre es cou el xai, rentem les patates, les pelem i tallem en làmines molt fines.
Untem amb mantega una safata de forn, posem les làmines de patata i assaonem amb sal i pebre.
Batem la nata amb els ous, salpebrem, ho aboquem sobre les patates i afegim uns daus de mantega per sobre.
Gratinem uns 40' a 180º. Queden molt bones.
Aprofito per a presentar-la com a recepta del 15, encara que el títol no porti cireres, després s'entén perquè. També us recomano unes postres: Semifred de cireres i tindrem un bon sopar.
De música podem sentir una de les que la protagonista en parla: Le temps des cerises cantada per l'Yves Montand. C'est l'amour...
Una entrada preciosa, amb olor d'estiu!!!! Em sembla un menú de luxe, sensual i amb unes fotos precioses!!!!
ResponEliminaEl llibre, la música.... la teva cuina...que mès es pot desitjar!!!!!
Haurem de gaurir-ho, el plat i el llibre...
ResponEliminaPetonets.
Quina recepta més bona i original Nani! Sempre m'agrada quan els llibres inspiren la teva cuina, em sembla tan bonic i el sabor d'aquesta combinació deu estar de luxe, sigui a l'hivern o a l'estiu.
ResponEliminaAquí de cireres ben poques aquest any, van durar 2 setmanes i prou, gairebé com les maduixes. Me l'apunto, a veure si no perdem les magranes :o)
Petonets i bon cap de setmana,
Palmira
Aquest plat és ideal per gaudir-lo amb la calma d'un diumenge, que bo Nani.... Ultimament els plats de carn guisada m'enamoren, si ara em xiflen no sé que faré a l'hivern....
ResponEliminaPetons!
Tiene una pinta riquisima!
ResponEliminahttp://juegodesabores.blogspot.com.es/
Deu estar deliciós!
ResponEliminaAra bé, m'has enamorat amb la recomanació del llibre! Aquesta mateixa tarda aniré a buscar-lo a la biblioteca :)
La cançó que has posat també és preciosa ^^
És una molt bona combinació: recepta + llibre + música; únic :D
M'encanta el plat que ha spreparat i les adaptacions que has fet per respectar els fruits de temporada!
ResponEliminaPetonets!
Anna
Molt bona recepta!! no sé què dir, ja que ja t'ho han dit tot! Les fotos, la convinació de recepta, llibre i cançó. Un altre cop felicitats!!
ResponEliminam'oblidava: les fotos, com sempre, molt bones!
¡¡¡¡¡QUE BUENOOOO NANI¡¡¡¡¡
ResponEliminaMENCANTAAAA TU BLOG
ANIMOOOO Y CONTINUA ASI ..... BSSSSS
Quin plat més bo! I molt bona l'opció de les cireres a canvi de la magrana.
ResponEliminaI felicitats per aquest any de bloc!
Petons
Mónica
Una entrada preciosa!!! Quin guisadet més exquisit.
ResponEliminaDoncs estic buscant un parell de llibres bons per endur-me de vancances, l'apunto!! La recepta avui m'agrada tot i que hauria de canviar el xai per... porc? No m'entusiasma el xai... :( Bon cap de setmana!!
ResponEliminaNani me ha encantado tu entrada. Primero cuando he leido el titulo y luego la he echado un vistazo por encima me he quedado desconcertada. Granadas y no encontraba cerezas.....Pero ya me he puesto manos a la obra y me la he leido completita, como siempre una entrada fantastica. Mira que tienes imaginación.
ResponEliminaTomo nota del libro, estaba buscando uno de esos que enganchan y se lee facilmene para llevarme de vacaciones y tu recomendación y el detalle que haces parece estupendo. Así dejo con los que ando entre manos en casa para cuando vuelva.
Bss y buen fin de semana.
Virginia "sweet and sour"
Hola Nani,
ResponEliminaQuina paciència en tallar les cireres... un plant fantàstic i una boníssima aportació al repte. Petons
M'encanta la teva proposta. Ja sigui amb magranes com amb cireres, deu ser boníssim, alleugerint la pesantor del xai. Fantàstic!
ResponEliminaMarta
M'agrada aquest ragú que ens proposes. I les cireres li deu quedar genial. I em quedo amb la teva recomanació per les vacances. Per mi és l'època on puc llegir!!! i és que durant la resta de l'any ho tinc més difícil. Gràcies i petonets!!
ResponEliminaQuina entrada més bonica ens portes Nani :) La manera en que incorpores les cireres la trobo fantàstica, jejeje! Ets una crack! ;) Ha de quedar un plat boníssim i amb un contrast de sabors deliciós
ResponEliminaMoltes gràcies per participar!
Petonets
Sandra
Carai quina entrada més romàntica!
ResponEliminaTé una pinta espectacular :) Ho expliques tan senzillet que crec que m'animaré a probar-ho i tot jeje
un petó
Quin ragú tan deciliciós Nani!! I les cireres li deuen donar un contrast boníssim!! M'apunto el llibre, que ja saps que sempre me'n falten de llibres.
ResponEliminaPetons!!
Una entrada molt bonica i un plat deliciós...ja se com faré el xai que tinc al congelador!!!
ResponEliminaPetonets.
Molt bones fotos, i una recepta molt interessant. acabo de llegir el llibre, la veritat és que em va cridar l'atenció el títol i tota la
ResponEliminaportada, sobre el tema sobretot em va cridar París i El Temps des Cerises. Després l'he trobat una mica fluixet, però va bé de quan en quan i com a parèntesi. El recomano, sempre cireres...
Quan he llegit el títol de la recepta no em lligava res... he pensat però si no hi ha magranes!!! i llavors llegint ja he vist que has fet una bona substitució! fa molt bona pinta aquest ragú! i el títol del llibre queda apuntat, que m'agrada molt llegir!
ResponEliminapetonets
Està molt bé això de cuinar productes de proximitat, si no ens ajudem a nosaltres mateixos...
ResponEliminaFa molt que no menjo xai i em sembla que aquesta recepta ha de ser molt gustosa.
Petons.
Nani, por todos los ingredientes y el proceso que lleva, tu receta tiene que estar buenísima. Me ha gustado la combinación de cordero con cerezas. Fíjate que yo lo veo más con las cerezas que con la granada. Tengo que probarlo. BeZitos.
ResponEliminaQuines fotos mes maques! I quina recepta! Petons
ResponEliminaTinc el llibre a la pila de pendents i acaba de pujar dalt de tot, al primer lloc. Aquesta nit el començo.
ResponEliminaRecords
Mmmm, ese libro promete!!! me lo apunto en mi lista ;). Sé que no es tiempo de magranas, pero el otro día fui al Mercat de la Boqueria y ví que las vendían y no pude resistirme a comprarlas... además venían ya preparaditas, así que sólo era cuestión de meter la cuchara!!! Besos.
ResponElimina