Etiquetes

a baixa temperatura acompanyament al buit Alt Camp Alt Empordà amanides amb cervesa amb licor amb vi aperitius arquitectura arrossos art efímer artesans aviram bacallà Bages Baix Camp Baix Ebre barbacoa Barcelona batuts begudes berenars Berguedà blogs amics bolets bombons bunyols calçots Caldos Aneto carabassa caramels carn celíacs cerveses Chartreuse chutneys cítrics còctels colors Conca de Barberà conserves cremes creps croquetes cuina catalana cuina d'aprofitament cuina de proximitat cuina del món cuina per a mandrosos cuinant amb... cuiners i cuineres de fiambrera del nostre hort dolços el galliner el gran recapte enoturisme entrants entrepans escabetxos escumes esmorzars estilisme farina de garrofa fish'n'chips flams flors formatgeries forn forn de vapor fruita fruits secs fumats galetes Garraf gelats Gironès gossos hortalisses horts urbans infusions km0 l'Urgell la Segarra Lékué llegums llibres llocs amb encant magdalenes maionesa Maresme mel melmelades microones Montseny Montsià natura olis recomanats olla de pressió panades pans pasta pastissos peix pel·lícules Penedès pícnic pizzes postres Priorat quiches racó vegà receitas brasileiras receptes exprés receptes musicals restaurants revista Cuina Ribera d'Ebre Rocook salses sandvitxos sense gluten sèries tv slowfood sopes sorbets suflés suquets tallers de cuina Tarragona Tarragonès tempura Terra Alta Thermomix tòfones torrades tradicions truites vegetariana viatges vins recomanats Violeta wok xocolata Xocolates Creo

divendres, 10 d’agost del 2012

La bajoquera {les seves flors}


Un dels avantatges d'estar al camp és veure com flueix la vida. Plantes les llavors o el planter que has comprat i al cap d'un dies veus com va sortint un brot, que si una flor, després una fulla, que si una altra i quan te n'adones ja tens allò que volies. En aquest cas han estat les bajoques i us ensenyo la seva flor que és d'una bellesa sublim. Si cerquem al diccionari ens diuen que la mongetera de flors un xic rosades (les que tenim) són originàries d'Amèrica del Sud i el seu nom és Phaseolus vulgaris, però us puc dir que de vulgaris no en tenen res. Ens han sortit unes bajoques fines i molt bones.
Preparades al vapor juntament amb unes patates, unes pastanagues i uns carabassonets, dos minuts abans d'acabar la cocció afegim dos trossets de bacallà, ho servim tot ben regat d'un oli d'oliva DO Siurana i sal d'herbes i tindrem una menja exquisida. La taula ben parada, un vi blanc ben fresc que ens acompanya i ja està, no cal res més.

De fons Basia canta Baby youre mine...

14 comentaris:

  1. Que afortunada de poder viure al camp... i de disfrutar d'aquestes verduretes fresques... Petons!

    ResponElimina
  2. Quines floretes tan delicades i maques, quin menú tan sà i al mateix temps apetitos, tot recent cullit, tot aromatic.... mmmm...

    ResponElimina
  3. Menjar mes sá....imposible!!!
    Petonets.

    ResponElimina
  4. És molt agradable viure al camp i menjar directe de l'hort.
    Aquesta recepta amb aquestes fotografies, la descripció de la preparació i la música (sempre escolt les cançons quan mir la recepta), dona molta pau.

    ResponElimina
  5. Quina felicitat collir i menjar. I si no, ens hi podem enfilar, bajoquera amunt i al final hi trobarem l'ogre o un tresor?
    Això és la riquesa infinita i tu la tens.

    ResponElimina
  6. Avui l'has encertat de ple, unes bajoquetes al vapor, oli Siurana i poca cosa més!!!

    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
  7. Tens molta raó, resulta molt gratificant poder menjar allò que tú mateix has cuidat. No hi ha res més sà que la verdura ecològica, molt apetitòs aquest plat.

    Petons

    ResponElimina
  8. Vaja que si!!! Un plat que encar en la seva sencillesa no deixa de ser EXQUISIT!!!
    BON DIMARS XATA :))

    ResponElimina
  9. Això de poder gaudir del que cultivem a l'hort és tot un luxe, com aquest plat de verdures tan maques i bones...
    Quina enveja, quan passem a probar ??!!

    Petonets,
    Palmira

    ResponElimina
  10. jaja em fa molta gràcia sentir les paraules típiques d'una població, un amic meu es de Cambrils i quan un dia em va dir que había dinat bajoques amb patates em vaig quedar... "que has menjat què?!"

    Un plat sà, ben presentat i segur que bonísim!

    Per cert Siurana es dels meus llocs preferits! :)

    ResponElimina