Etiquetes

a baixa temperatura acompanyament al buit Alt Camp Alt Empordà amanides amb cervesa amb licor amb vi aperitius arquitectura arrossos art efímer artesans aviram bacallà Bages Baix Camp Baix Ebre barbacoa Barcelona batuts begudes berenars Berguedà blogs amics bolets bombons bunyols calçots Caldos Aneto carabassa caramels carn celíacs cerveses Chartreuse chutneys cítrics còctels colors Conca de Barberà conserves cremes creps croquetes cuina catalana cuina d'aprofitament cuina de proximitat cuina del món cuina per a mandrosos cuinant amb... cuiners i cuineres de fiambrera del nostre hort dolços el galliner el gran recapte enoturisme entrants entrepans escabetxos escumes esmorzars estilisme farina de garrofa fish'n'chips flams flors formatgeries forn forn de vapor fruita fruits secs fumats galetes Garraf gelats Gironès gossos hortalisses horts urbans infusions km0 l'Urgell la Segarra Lékué llegums llibres llocs amb encant magdalenes maionesa Maresme mel melmelades microones Montseny Montsià natura olis recomanats olla de pressió panades pans pasta pastissos peix pel·lícules Penedès pícnic pizzes postres Priorat quiches racó vegà receitas brasileiras receptes exprés receptes musicals restaurants revista Cuina Ribera d'Ebre Rocook salses sandvitxos sense gluten sèries tv slowfood sopes sorbets suflés suquets tallers de cuina Tarragona Tarragonès tempura Terra Alta Thermomix tòfones torrades tradicions truites vegetariana viatges vins recomanats Violeta wok xocolata Xocolates Creo

dilluns, 12 de febrer del 2018

La sopa de porros, la Vichyssoise


Molta gent es pensa que la sap fer, sembla tan senzilla, i sovint no hi posa prou cura. Aquesta sopa ha de coure entre quinze i vint minuts, no pas dues hores (totes les dones franceses deixen coure massa estona la verdura i les sopes). I val més posar els porros quan les patates ja bullen: així serà verda i molt més olorosa. A més, també és important saber quants porros s'hi han de posar: amb dos de mitjans n'hi ha prou per a un quilo de patates. Als restaurants aquesta sopa no és mai bona: sempre està massa cuita (recuita), és massa llarga, trista, apagada, se suma al fons general de les sopes de verdures -necessari- dels restaurants francesos de províncies. No, heu de voler fer-la i fer-la amb cura, i evitar descuidar-vos-la al foc i que perdi el caràcter. Se serveix sense res o bé amb mantega o crema fresca. També s'hi poden afegir crostonets en el moment de dur-la a taula; aleshores se li buscarà un altre nom, cadascú que se l'inventi: així les criatures se la menjaran més bé que si se li encoloma el nom de sopa de patata i porro. Es necessita temps, calen anys, per retrobar el gust d'aquesta sopa, imposada a les criatures amb excuses diverses (la sopa fa créixer, fa ser amable, etc.). No hi ha res, a la cuina francesa, que atenyi la simplicitat i la necessitat de la sopa de porros. 
Marguerite Duras
Text de la pàg. 49 del llibre La Cuina de Marguerite, de Marguerite Duras i editat per Sd.edicions.
(Amb autorització de Sd.edicions.)

I continua a la pàg. 53 on ens dóna la recepta:

                                                          Vichyssoise
                                           (Sopa freda d'estiu)
Feu coure tres o quatre patates tallades en trossos amb mig quilo de porros (només el tros blanc) també tallats, uns vint o trenta minuts, fins que la verdura sigui ben tova. Després:
1 - Passeu-ho pel passapuré.
2 - Torneu a posar-ho tot al foc i espesseïu-ho amb una culleradeta de maizena.
3 - Quan hagi arrencat el bull, deixeu-ho refredar.
4 - Afegiu-hi crema fresca espessa.
5 - Torneu a passar-ho per la batedora. Per realçar la sopa, poseu-hi una mica de cibulet trinxat ben fi en el moment de servir-la. Serviu-la ben freda. No és gens difícil, però vol temps. És increïblement bona.

I bé, no sempre es té l'oportunitat de seguir una recepta de la novel·lista francesa Marguerite Duras (1914-1996). Treta del seu curiós llibre de cuina que és com un petit tresor que ens convida a entrar a casa seva. A l'autora li agradava cuinar i trobava plaer quan cuinava per als seus amics, era la seva manera de dir-los que els estimava...

I perquè essent una sopa freda d'estiu la faig ara? Doncs perquè també m'agrada menjar-la tèbia, i ara em venia de gust preparar-la perquè sóc sopera, m'agrada menjar-ne tot l'any.
Un consell: quan ho passeu pel passapuré i després per la batedora, aneu afegint l'aigua de bullir de mica en mica fins a aconseguir la textura desitjada.
Us animeu a fer-la? Jo no vull posar-me cap medalla, però m'ha sortit boníssima.

La foule, Wynton Marsalis Quintet & Richard Galliano

4 comentaris:

  1. què guapa la violeta! bon dia i quina recepta... sempre sublim

    ResponElimina
    Respostes
    1. La violeta es fa gran i comença a queixar-se si hem de repetir alguna foto... aviat no voldrà sortir.

      Elimina
  2. Provaré de cuinar-la, a mi també m'agrada menjar sopa i cremes tèbies tot l'any. Merci !

    ResponElimina