Els rosers estan ufanosos amb tantes roses de colors: grogues, blanques i vermelles. Fer poms que alegrin la casa és tot un deure en aquest temps. I què me'n dieu de les cireres? És una de les fruites que més m'agraden, fins i tot més que les maduixes. El blog podeu trobar la Fira de la cirera de Bràfim (pendent que confirmin si enguany es farà o no), la Coca de bombons de maig, el Pastís calat de cors amb cireres, unes Magdalenes i el Semifred de cireres, entre d'altres. Així que no cal que us digui que m'agraden i del joc que donen a l'hora de preparar postres. I cada any cauen, com a mínim, un parell de coques. He vist que no tinc la recepta al blog, però ja quedarà per a l'any vinent. De totes maneres, m'agrada fer-la com una coca de forner i afegir-li les cireres amb pinyol en lloc de pinyons. Va, no m'allargo més i passem al clafotís que és un pastís d'origen francès (clafoutis), tradicional de la cuina occitana de la regió del Llemosí i amb textura de flam més ferm del normal, amb consistència d'una quiche però sense base. De fet, fa uns anys vaig compartir-ne un de salat fet amb tomàquets cirerols.
Ingredients per al clafotís, en un motlle de 24 cm de diàmetre i 4 cm d'altura, per a 4/6 persones,
1/2 kg de cireres sense la cua ● 200 ml de nata espessa ● 200 ml llet sencera ● 1 beina de vainilla ● 4 ous ● 150 g de panela, sucre de canya integral ● 100 g de farina tamisada ● 1 pessic de sal ● sucre i mantega per a untar el motlle ● sucre per a empolvorar
Posem la nata i la llet en un cassó que posarem al foc i quan comenci a bullir apaguem el foc i posem la beina de vainilla que haurem obert i tret la substància. Deixem infusionar amb el cassó tapat durant una mitja hora. En un bol gran batem els ous amb el sucre i la sal. Seguidament anem afegint la farina de mica en mica per anar-la integrant. Ara ja podem afegir la barreja de nata i llet (havent tret la beina) sense deixar de remenar, ha de tenir la consistència untuosa i que posarem al motlle untat amb mantega i sucre. Hi posem les cireres -que haurem rentat i assecat- per sobre. Ho enfornem a 210℃ (prèviament escalfat) durant uns 30 o 40 minuts. Quan estigui tebi empolvorem amb sucre i servim amb el mateix motlle on l'hem cuinat.
Un factor a tenir en compte és de no despinyolar les cireres, la mateixa cosa per al clafotís com també per a la coca, ja que donen més bon gust. De totes maneres si voleu fer de treure els pinyols, cal tenir en compte que quedin boniques i no s'obrin.
Serviu amb vi ranci o moscatell de la terra i gaudiu-ne.
Roses of Picardy, John Petters Kitchener 5
m'hi quedaria a viure en aqta taula. preciós !!!
ResponEliminaJa saps que t'hi pots instal·lar quan vulguis...
EliminaMmmmm quina delícia!
ResponEliminaTinc una fixació a treure els pinyols de totes les elaboracions que faig amb cireres per por que algú s'hi deixi les dents, però hauré de provar de no treure'ls (m'estalviaré una feinada...)
Salut!
Això dels pinyols de les cireres deu ser de saviesa popular. Ho he llegit en dos llibres de cuina que tinc.
Elimina❤️