Ahir el dia va començar rúfol. Era un d'aquells dies que et ve de gust quedar-te a casa i fer allò que et vingui de gust. O no fer res. I de cop sona el telèfon i se sent una veueta que diu:
Vovà em prepararàs una sopeta amb llacets, com el que porta la rateta que escombrava l'escaleta?
Em fa feliç que la Violeta vingui a dinar.
Jo ja havia programat fer una escudella, així que cap a la cuina que hi falta gent, a fer l'escudella de la vovà.
Per a quatre persones necessitarem:
Per el brou:
- 1 os de pernil
- 1 os fresc de porc
- 300 g de jarret de vedella
- 1 pit i 1 cuixa de pollastre
- 100 g de cigrons remullats
- 75 g de botifarra blanca
- 75 g de botifarra negra
- 1 pastanaga
- 1 patata
- 1 branca d'api
- 1/4 de col
- 5 l d'aigua
Per a l'escudella:
- 100 g de fideus, però avui hi posaré llacets
- 2 tasses (cafè) d'arròs
Per a les pilotetes:
- 150 g llonganissa de porc
- pa ratllat
- 1 ou
- farina
Farem:
Rentarem bé tots els ingredients carnis del brou (excepte les botifarres) i els cigrons i els posarem en aigua freda.
Quan comenci a bullir traurem l'escuma i el deixarem a foc mig, una hora.
Seguidament hi afegirem les verduretes rentades i les botifarres i ho deixarem uns 45 minuts més.
Mentre farem les pilotetes amb la llonganissa, l'ou i el pa rallat, passades per farina.
A casa ens agrada fer-les petitones i trobar-ne moltes al plat.
Un cop fet el brou traurem la quantitat que calgui per a quatre persones (aproximadament uns 3 litres) i courem l'arròs i les pilotetes durant uns 10 minuts.
Afegim la pasta i deixem uns 6 minuts més.
Un cop apagat el foc hi afegirem la pastanaga, les patates, l'api i les botifarres tallades a dauets i una mica de col esmicolada. Els cigrons, i el pollastre i el jarret tallats a tiretes.
No cal que hi posem tot el tall ni totes les verdures, quedaria massa espès.
Tot el que sobri ens ho podem menjar al dia següent sofregit amb un parell d'alls esmicolats.
La Violeta s'ho va menjar tot i va dir que estava molt bona. I quan li vaig preguntar quina cançó li agradava, diu: Caragol treu banya. Doncs això.
Jo crec que també et trucaré perquè em facis escudella... no saps com m'agrada!
ResponEliminaPetons
Sandra
jo n'he menjat avui per dinar de la iaia que encara no entenc com li pot quedar un caldo tan blanquinós! m'encanta l'escudella!
ResponEliminajuas,juas, m'agrada el titol !!!
ResponEliminala propera vegada que plogui també et truco!!! les sopes em fan feliç!!!! ;) petonets
ResponEliminaJo també m'apunto amb les altres per una bona escudella.
ResponEliminaSi vull fer feliça al meu marit, aquesta és una recepta perfecta, a més amb grams i tot (que la recepta de la meva mara amb una mica d'això i no gaire de no es gens senzilla de copiar!).
Una recepta perfecta per aquest hivern que s'esta apropant!
Peto,
Palmira
Veig que tens una ajudanta, eh!
ResponEliminaA mi l'escudella em va bé si el dia es rúfol o si fa sol, m'encanta!
Petons.
Quina escudella més saborosa...Tant si plou com si fa sol m´agrada menjar-ne.
ResponEliminaUn bon fred i un bon plat d'aquesta escudella i el dia perfecta de un hivert.
ResponEliminamolts petons
Ara comencça la temporada d'escudelles i sopetes calentes...
ResponEliminaMmmm que bona! I ella que maca!
ResponElimina