Risotto amb espàrrecs {i una història d'amor}

...

   Instintivamente, pensó en el verano de sus ocho años, cuando se había marchado con sus padres a América, dos meses fabulosos que habían pasado recorriendo los grandes espacios del Oeste. Esas vacaciones habían estado marcadas por una pasión: la de los Pez. Esos caramelitos metidos en un dispensador en forma de figurita. Basta apretar sobre la cabeza para que el juguete suelte un caramelo. Ese objeto marcaba la identidad del verano. Nunca más había encontrado esos caramelos. Nathalie evocó ese recuerdo justo cuando apareció el camarero.

  - ¿Saben ya lo que van a tomar? - preguntó éste.

  - Sí. Dos risottos con espárragos. Y de postre... tomaremos Pez - dijo Markus.

- ¿Tomarán qué?

  - Pez.

  - No tenemos... pez de postre, señor.

  - Pues es una pena - concluyó Markus.

  El camarero se alejó, algo molesto. En su interior, el sentido profesional y el sentido del humor eran como dos rectas paralelas. No entendía qué hacía una mujer así con un hombre como ése. Seguro que era productor de cine, y ella, actriz. Tenía que haber una razón profesional para cenar con un fenómeno masculino tan extraño como aquél. ¿Y qué era eso de tomar pez de postre? No le había gustado nada esa broma. Conocía bien a esa clase de clientes que se divierten rebajando a los camareros. Se iba a enterar el tipejo ese, las cosas no iban a quedar así.

                                                                                                                  ...

Del llibre La delicadeza de David Foenkinos de l'Editorial Seix Barral.

(Amb autorització de l'Editorial Seix Barral)

Sinopsi de la contraportada del llibre: Nathalie és una dona afortunada. Feliçment casada amb François, passa els dies rodejada de somriures i llibres. Un dia la pena truca a la seva porta: François mor inesperadament. Nathalie es llangueix entre les parets de casa seva i es volca en la seva feina. Però just quan ha deixat de creure en la màgia de la vida, aquesta la torna a sorprendre i es revela en la seva forma més meravellosa.

El mateix autor David Foenkinos i el seu germà Stéphane, van dirigir el film basat en el llibre i on actuen Audrey Tautou i François Damien en els papers principals. La delicadeza va ser premiada l'any 2011 amb un premi César a la millor òpera prima i millor guió adaptat.

Per a quatre persones,

Necessitarem:
per al risotto
 - 200 g d'arròs carnaroli
 - 500 g d'espàrrecs (un manat)
 - 100 g de pinyons
 - 1 ceba tallada a dauets
 - 20 cl de vi blanc sec
 - 10 cl de nata líquida
 - 80 g de parmesà ratllat
 - oli d'avellanes, oli d'oliva o mantega
 - sal i pebre
 - brou o aigua
per a les teules de parmesà
 - 80 g de parmesà ratllat
 - 50 g de pinyons
 - 2 cullerades soperes de farina
 - 1 cullerada sopera d'aigua

Farem:

Posem a escalfar el forn a 180º.

Barregem els ingredients per a fer les teules i en fem quatre parts.

Les posem en una safata de forn i les aplanem.

Deixem daurar durant 15 minuts o fins que les veiem amb color.

Traiem i reservem.

En una paella amb oli d'oliva, d'avellanes o mantega hi ofeguem la ceba a foc baix.

Tallem els espàrrecs a rodanxes, reservant-ne unes quantes puntes per a decorar el plat, i els afegim a la paella.

Deixem coure uns 15 minuts i hi posem els pinyons.

Salpebrem.

Aboquem el vi i l'arròs, remenem un parell de minuts.

Anirem afegint una mica de brou a mesura que l'arròs se'l vagi bevent.

Quan faltin uns minuts perquè l'arròs estigui cuit hi posem la nata i el formatge, tot remenant.

Decorem el plat amb la teula i les puntes dels espàrrecs cuites al vapor o passades per una paella amb una mica d'oli.

Queda molt i molt bo.

Ens el menjarem mentre sentim Alain Souchon, un cantant que he descobert gràcies al llibre. L'amour en fuite, una cançó que li agradava a Nathalie sentir amb François, l'amor que se'n va anar...