Quan em vaig proposar aprendre a fer pa durant aquest any tenia molt clar que havia de començar fent els més fàcils. La massa mare que porten alguns pans em fa respecte però la cosa va bé, de moment. Tinc per costum prendre nota de les receptes que llegeixo en revistes o diaris que em cauen a les mans. Guardava dins la meva llibreta de viatges una de pa de quan vaig visitar Mèxic.
L'he fet un parell de vegades i us dic que després de quatre dies encara és ben tou. Queda bo i és ben fàcil. La massa mare us sortirà segur. M'ha sortit a mi!
Necessitarem:
massa mare
- 15 g de llevat fresc
- 130 g de farina de blat
- 200 g d'aigua
massa del pa
- 1/2 kg de farina de blat
- 1 patata mitjana cuita i passada per un colador metàl·lic
- 2 rovells d'ou
- 1 ou
- 1 cullerada sopera rasa de sal
- 1 culleradeta de llevat en pols
- 2 cullerades soperes de mantega
- 3 cullerades soperes d'oli d'oliva
Farem:
Fem la massa mare barrejant a ma l'aigua (una mica tèbia), la farina i el llevat.
La deixem creixer en un lloc càlid.
Seguidament la barregem amb la patata i la resta dels ingredients.
La farina l'anirem afegint fins a fer una massa que no s'enganxi a la ma.
Ha de quedar tova, no dura.
Fem tres boles i damunt d'una taula enfarinada fem tres tires i amb elles una trena.
Deixem creixer una hora en un lloc sense corrents d'aire.
Escalfem el forn a 240º.
Enfornem a la part més baixa 25 minuts amb aquesta temperatura i després baixem a 215º durant uns 30 minuts més o fins que el veiem fet, dependrà del vostre forn.
Jo l'he tret del forn i li he picat per sota i feia el so de buit i sec.
El posem sobre una reixa i que es refredi.
Queda tipus brioix. Si el voleu més dolç poseu només la meitat de sal.
Dins el forn hi tenia una safata amb pedra volcànica i en el moment de posar el pa hi he tirat un got d'aigua perquè fes vapor.
Podríem fer un bon pa amb tomàquet (visca la globalització!) i acompanyar-nos d'una cervesa ben fresca (com si fóssim al Tenampa de Plaça Garibaldi a DF). Amb Mèxic al cor: Chavela Vargas. Luz de Luna.
Quines fotos tan boniques del méxic autèntic, m'agraden molt, sòn menys del circuit comercial i mès reals.
ResponEliminaLa trena fantàstica .. te que ser un pà ben bò. M'agrada força!!!!!
Les fotos molt maques... especialmente la primera.... petons
sempre preciós i deliciós
ResponEliminaEntre un brioche i un pa de motlle, segur que és boníssim!! El món panarra enganxa molt i tu que has tingut la sort de viatjar molt està bé que ens fassis una volta pel món a través dels pans.
ResponEliminaPetons guapa. MAR, de EQNME
Té aspecte de pa de motlle , potser una mica brioix... la tastarem ja que jo també he entrat al món de la MM, com ja saps, heheh
ResponEliminaPtnts
Dolça
Ándele!
ResponEliminaBarrufa molt la trena i encara més el viatge :)
No sembla molt complicat de fer i els reposos no són molts ni molt llargs. Potser m'animi a fer-la, fa molt de goig. Petonets!
ResponEliminaMercè
m'encanta la gastronomia mexicana, sobretot aquella que porta picant!!! Aquest pa té una pinta increíble. Molts petonets guapa
ResponEliminaDoncs sí que sembla un pa força senzill i ràpid de fer, l'haurem de provar. Per cert, hem fet tractes amb el Julio i serà el nostre guia el proper 10 d'abril. Llàstima que jo no hi podré anar, doncs m'han convocat a un altre lloc. Un altre cop serà. Petons.
ResponEliminaQuin plaer,menjar-se el pa mirant les fotos...
ResponEliminaQuins records mes bons que ens aporten els viatges.
ResponEliminaSegur que cada vegada que facis aquesta trena et vindran a la memòria.
Potser que m'atreveixi a fer-la, encara que tinc poca pràctica amb el tema del pa.
Com a tu també en fa un cert respecte.
Ho provaré.
Petons
Mol curios aquet para fet amb patata. Has despertar el meu " facilón" instint panarra. Guardo la te va recepte. I es que la textura es veu d' allá mes apetitosa.
ResponEliminaMil petons Per a tu i la Bibi. Ting ganes de tornar!!!!!!! Monta algo, que aixis ting la excusa....
Quina trena més bona! sembla una mica com briox, i si es manté tova 4 dies és una passada! me l'apunto, un petó!
ResponEliminaUy, uy, uy... menuda panarra te nos estás haciendo. Cuidado que esto engancha... Tenía ganas de ver este post. Por cierto, chivame donde has conseguido ese mantel, papel,.... es como el de Eva no???.
ResponEliminaMe anoto este pan, porque me recuerda al pan de muertos pero con patata y tiene pintanza. Eso si voy ahora a ver tu helado, que me lo había perdido y la foto me ha encantado...Y bueno y sabes que la mesa tambien.
Por cierto ya tengo la cámara¡¡¡¡¡¡ Llegó ayer. Bstos
Virginia "sweet and sour"
Quines fotos més maques i quins records més bonics!
ResponEliminaLa massa mare és molt senzilla sempre, és com tot, perdre la por i surten meravelles como la d'avui, Em recorda molt un pà que vam menjar a Mèxic tot i que no sé que portava dins!!!
Una abraçada,
Palmira
M'apunto la recepta d'aquest pa mexicà! En forma de trena m'agrada molt! Quin colorido que té Mèxic! Petons!
ResponEliminaAmb la forma de trena queda un pa super vistós.
ResponEliminaSucat amb tomàquet serà una cuina fusió total :)
Durant un temps, ja fa uns anys, em tocava viatjar a Mèxic per feina bastant sovint. Es un país que m'encanta i que trobo a faltar. Amb les teves fotos i la teva trena m'has fet viatjar als meus records i m'has dibuixat un somriure. He de probar aquest pa. Petons!!!
ResponEliminaQuines fotos més maques d'un Mèxic autèntic!!! I de la trena què direm? Que ha de ser bona per força, i més si al cap de quatre dies encara és ben tova!!!
ResponEliminaPetons
Quina bona pinta! No he menjat mai pa amb patata a la massa. A jutjar per les fotos deu ser boníssim!
ResponEliminaMarta
No vaig entendre mai l'afició a fer pa fins que no vaig fer jo mateixa pa. Com enganxa! però aquesta trena és extra i les fotos de Mèxic maquissimes. Aquest és un viatge que m'agradaria molt fer.
ResponElimina