Coc de llimona

Durant molt de temps el blog i moltes altres activitats quotidianes quedaran marcades per la situació vírica que estem patint. I no tan quotidianes però sí una que feia de tant en tant era viatjar. I ara per ara no tindrà continuïtat. Conèixer llocs, costums, gastronomia, arquitectura, cultura i altres ítems de tot allò que veus quan viatges queda aturat per un temps indefinit i fins que no ho pugui tornar a fer amb seguretat. Queden els records i les experiències viscudes. Els moments viscuts amb intensitat per ser diferents de tot el que coneixia. A la ment queden aquells plats forans que la curiositat em va portar a gaudir. I els vins locals compartits amb el company de viatge i de vida. Resulten gratificants aquelles compres que fas i que gaudeixes quan tornes a casa com una continuació de tot el que has viscut. I un dels productes que tinc és un licor que vaig comprar a l'Albert de l'Ambassade de Llívia és El Torb Cerdanya, definit com a licor de muntanya de gerds, nabius i genciana. Diu l'etiqueta: ... El Torb, vent glaçat del Nord, és avui un amable licor d'aiguardent amb maceració de gerds, nabius i arrel de genciana, De paladar suau i aromàtic amb sabors complexos d'herbes i fruits. Al Torb hi trobareu l'esperit de les nostres muntanyes... El recomanen fresc, sol o amb gel, amb cava o vi blanc, amb tònica (on el poso), amb aigua amb gas i sifó, acompanya gelats, pastisseria i almívars. Elaborat a Llívia, a la Cerdanya. Com que tenia nabius deshidratats per a posar-los al coc, els he remullat amb el licor que li ha donat un gust diferent. També ha acompanyat el coc amb una copeta. I un altre licor ha debutat a casa: un licor casolà de llet de cabra que em va regalar la Candela de Valls i fet per ella. Una altra delícia. Gràcies, Candela. I aquí teniu el coc per a passar aquests dies de semiconfinament, tot esperant que no vagi a més. 

Ingredients per a un motlle rectangular de 24 x 10 cm,

 - 20 g de nabius deshidratats

 - licor El Torb Cerdanya, o un que tingueu a mà

 - 120 g de mantega a temperatura ambient

 - 80 g de sucre

 - 1 llimona, la ratlladura de la pell 

 - 3 ous

 - 200 g de farina

 - 16 g de llevat en pols

 - 100 g de formatge mascarpone

 - el suc de la llimona

Com el preparem,

El vespre posem els nabius en remull amb dues cullerades soperes de licor.

Per a fer el coc barregem la mantega, el sucre i la ratlladura de la pell de la llimona en un bol de batedora. Jo ho he fet amb la KitchenAid a velocitat 1 durant un minut, o fins a veure una barreja cremosa.

Afegim els ous i batem, jo uns 30 segons a velocitat 1 amb la KA.

Seguidament hi aboquem la farina, el mascarpone, el llevat i el suc de la llimona.

Ho continuem barrejant amb la batedora, jo ho faig durant un parell de minuts a velocitat 1.

Posem la barreja i els nabius al motlle untat amb mantega i farina, o bé amb paper de forn.

Ho posem al forn preescalfat a 180ºC durant uns 40 minuts o una mica més segons el forn que tingueu.

Per a saber si està llest el punxem amb un escuradents i si surt net, és que està al punt.

Traiem del forn i el posem a refredar en una reixa.

Empolvorem amb sucre de llustre, si ens ve de gust.

Servim amb unes copes de licor, si és per a berenar amb adults.

Acompanyem de xocolata desfeta o una tassa de llet, si és per a esmorzar.

I parlant de viatges hi ha un que ja he descartat fer. La història aquesta del virus farà que canviï la manera de sortir i segurament m'ho hauré de pensar molt abans de tornar a pujar a un avió. Un dels llocs que tenia moltes ganes de conèixer és Cap Verd, un arxipèlag de l'Atlàntic nord i a la costa occidental de l'Àfrica, on vaig estar a punt d'anar fa un temps i després ho vaig deixar per a més endavant, que ja no serà. Potser per la seva història que a igual del Brasil va ser colonitzada pels portuguesos, m'atreia la idea de conèixer el lloc que va aconseguir la seva independència de Portugal l'any 1975. I la seva cultura i paisatge -del que no queda res de verd-. La seva música 'morna' (tèbia, suau) és un dels gèneres autòctons que m'ha seduït de sempre i té com a gran representant la desapareguda Cesária Évora, la cantant dels peus descalços i de la que encara recordo la seva actuació al Camp de Mart de Tarragona. Quina emoció. Venero tot el seu repertori i de Cap Verd també molts altres intèrprets. De fet, tinc una llista de Spotify dedicada a la música capverdiana, 'Receitas caboverdianas'. I és que té molta semblança rítmica amb la música brasilera, la seva percussió i el 'batuque' que té el mateix origen que el batuque brasiler, dels ritmes dels esclaus. I de Cesária Évora m'agrada molt Ausencia, que canta amb el Goran Brégovic, el gran Goran a qui sentir en directe amb les trompetes i els tambors resulta espectacular. I aquí us poso la versió que n'han fet el grup de Barcelona, la Balkan Paradise Orchestra, amb influència de música balcànica, entre ells el Goran. Tot queda a casa, però viatgem amb el ritme i la imaginació sense sortir...

Ausencia, Balkan Paradise Orchestra