Temps de tomàquets

Paul Simon canta com deixar l'amor de 50 maneres i jo em pregunto: i quantes maneres hi ha de cuinar els tomàquets? No podria comptar-les. Són un element indispensable a la nostra cuina, en tota la cuina mediterrània. Van venir d'Amèrica per a alegrar-nos els plats i el paladar. 

Entren sovint a la dieta de casa quan és el temps i pocs en consumeixo al natural fora d'ell. Ara que estan en plena temporada no falten amanits: sense pell, un bon oli d'oliva verge extra de la Denominació d'Origen Protegida Siurana i sal Maldon. De tant en tant hi afegeixo margallons, els deliciosos palmitos del Brasil. I ara fins i tot unes fulletes d'orenga fresca de l'hort.  Un luxe de luxes. Mil maneres de coure i menjar-los. I què dir dels gaspatxos que es preparen en un tres i no res. I l'escalivada feta a la llenya que és un bon acompanyament per a qualsevol carn o peix, o en una torrada amb anxoves. Què serien dels sofregits sense els tomàquets. De les samfaines, de les salses que animen la pasta i l'arròs a la cubana, dels còctels Bloody Mary, dels sucs amb pebre i sal, de les seves melmelades, dels cirerols assecats al forn i confitats després a l'oli d'oliva, de la sopa freda que vaig preparar fa anys, de l'amanida amb romesco, dels chutneys, dels clafotís de cirerols, dels tomacons que acompanyen els fesols fregits i l'arengada. I no em puc oblidar del nostrat pa amb tomàquet. He de confessar que quan viatjo el trobo a faltar i un cop de tornada a casa, des de l'aeroport, vaig pensant amb la truita de patata, que cuinaré només arribar, acompanyada de pa amb tomàquet i fuet i una copa de cava.

Cada any en faig conserva perquè maduren tots a l'hora i no hi manera de consumir-los. Els coc lentament durant hores, tal com ho explico a la recepta de l'arròs a la cubana que acompanyo també amb ous de casa. Cinc hores de cocció, a l'estil italià, que donen per a fer altres coses mentrestant. Per cert, aquesta recepta és la que van triar els d'Espai Internet de TV3 el dia que van parlar del blog.

Les fotografies que acompanyen aquest post són d'ahir, excepte la de les canyes que és del 25 de maig i la de les flors del 9 de juny. Han passat hores de sol que les han madurat i li han donat una dolçor que no es pot definir. Res a veure amb les que es cultiven en hivernacles. I els tomacons, que en queden pocs a les branques ja estan penjats al magatzem. Es mantindran frescos i arribaran ben bé fins a l'any vinent, quan tinguem els nous. 

Les propietats nutritives dels tomàquets són moltes, entre elles: porten vitamines A i C i prevenen els càncers de pròstata, pulmó i còlon.

A propòsit de tot això,  he rebut una invitació per anar a la 1a edició de la fira de la tomaca del Priorat, els pròxims dies 8 d'agost a la Jornada de Camp a Cornudella de Montsant i el 24 a la Fira de la Tomaca a Falset. Pot ser interessant i ho comparteixo per si hi esteu interessats. Una iniciativa impulsada pel Parc Natural del Montsant i la Fundació Miquel Agustí a la comarca del Priorat, llur principal objectiu és el desenvolupament del sector agroalimentari local a través de la recuperació de varietats hortícoles tradicionals i/o gairebé desaparegudes. 

El drap de cuina porta brodada la frase 'To cook or not to cook... That is the question'. Doncs això, de la nostra mà està que no dubtem, i que cuinem i mengem tomàquets ara que és el moment.

M'agrada com entra la bateria i la veu d'en Paul... there must be fifty ways to leave your lover, fifty ways to leave your lover...

50 Ways to leave your love, Paul Simon