Crema de carabassa amb vieires

Quan vaig tenir a les mans el número 274 de la revista Cuina, la del mes de novembre, em vaig fixar en una recepta que portava vieires, també conegudes com a petxines de pelegrí, i sabia que la faria segur. Tot just n'havia comprat a la peixateria i les tenia al congelador.

Pa de melmelada de tomàquet i préssec

L'estiu passat la meva amiga holandesa de qui ja us he parlat altres vegades, la Manja, em va regalar un pot de melmelada de tomàquet i préssec feta per ella. El vaig posar al rebost i l'altre dia fent endreça, em va sortir darrere d'altres pots que li van prendre el protagonisme. De sobte vaig recordar una recepta que m'havia enviat la Mimi: un pa fet amb melmelada. M'hi vaig posar i aquí teniu el resultat.

Els 'corassons' de la Gessa

Ve Nadal i no podia deixar de compartir els corassons anuals. Enguany són de la Gessamí Caramés, del seu llibre Meleta de Romer, Les postres de la Gessa. Com ja sabeu, al blog s'han tornat tradició i m'agrada preparar-los de manera diferent i els tenim des de fa uns anys.

Pastís humit de taronja

Temps de taronges i els tarongers de l'hort han començat a donar-les a balquena, tot i que encara no són grosses com haurien de ser, però ja les podem consumir. La natura que és sàvia ens dona els seus fruits quan els necessitem i ara ens convé protegir-nos dels refredats que vindran amb el fred intens. I què millor que fer un pastís que les aprofita totes: pell i suc. Som-hi.

Carpaccio de llagostins del Delta de l'Ebre

M'hauria agradat poder compartir totes les fotos que vaig fer al Delta, però només puc posar un petit resum gràfic del dia que vàrem passar trepitjant el Montsià, la Ribera d'Ebre i finalment el Priorat. Estimar la nostra terra i poder-la mostrar és fer país. I sobretot consumint els productes que s'hi elaboren. 

Llobarro a la sal del Delta de l'Ebre

Diu el gastrònom i historiador dels aliments Mark Kurlansky, en el seu llibre La Sal, Història de l'única pedra comestible, que la gent selecta està dividida en dos grups: els uns són uns apassionats de la salut i de la reducció del consum de sal; els altres tenen passió per la sal i que des de l'antiguitat que dura la discussió entre els uns i els altres. Fins i tot pot ser que els dos bàndols tinguin raó, però és indiscutible que el cos necessita sal. 

Quiche de bledes, ortigues, llagostins, formatge i olives

De la mateixa manera que puc anar al mercat sense cap idea preconcebuda de què compraré, quan passo per l'hort de bon matí després de treure herbes i regar, miro a veure què podré preparar per dinar. Veig bledes i algunes ortigues, una quiche aniria bé. Al congelador tinc uns llagostins congelats i al rebost unes olives negres... 

Bunyols tropicals de pinya, plàtan i coco

Ahir feia molt de vent fora. A la cuina s'hi estava bé. De bon matí vaig preparar la pasta dels bunyols que havia de reposar un parell d'hores. Tot ben organitzat i podria anar a fer el passeig matinal, després del cafè matinal i de donar un cop d'ull a la premsa dominical. 

Ja tenim aquí l'oli nou de la DOP Siurana

Que l'oli d'oliva té un paper important a la meva cuina, no ho dubteu. En gasto i molt, però de les coses que més m'agraden i espero amb ganes és l'arribada de l'oli nou, el de la primera premsada. Agafar una llesca de pa i sucar-lo, uns granets de sal i 'voilà', una exquisidesa i un regal per al paladar.

Puré de moniato, formatge i ceps, la tardor a taula

A la primavera vaig plantar tres moniateres per primer cop. Acostumo a anar a comprar el planter al mercat de carrer de Valls i quan em poso a la cua escolto, dissimuladament, com els altres clients -que jo veig amb experiència- parlen de què compraran i s'expliquen com ho faran i com els ha anat en collites anteriors. Quan vaig sentir que el pagès de davant meu comprava moniatos en gran quantitat, també en vaig voler, però només em vaig atrevir a agafar-ne tres.

Coca de codony

L'any passat, quan amb la Lluïsa vàrem anar a buscar les castanyes i vaig fer una crema amb elles, em va dir que anotés que aniríem a collir codonys per a fer una coca. Li vaig comentar que no n'havia vist ni menjat mai. M'ho va posar fàcil: compraríem primer una coca al Forn Sahún Jové de Solivella, a la Conca de Barberà, veuria com és i després ens la menjaríem. Dit i fet, així ho vàrem fer.

Fent pa amb la Laia, al Montseny

Després de passar un dia amb la Laia Aguilà a la masia Clot de la Mora, al Montseny, vaig veure que hi ha persones que realment són activistes de molts aspectes i viuen en un món diferent i que qualsevol acte que jo pugui fer de manera individual creient que hi ha una altra manera de viure, sempre serà de pa sucat amb oli. 

Ganyims de tonyina

Vàrem quedar de trobar-nos amb la Mia al seu restaurant, la Cooperativa de Porrera, al Priorat. La llum que entrava per una de les finestres en aquell moment il·luminava el pom de clavells que hi havia en una de les taules. Sempre en té algun que alegra i arrodoneix de bellesa de l'entorn. Perquè ella és especial, és la Mia.

Compota de figues servida amb mató

I sí, ara ja puc dir que s'han acabat les figues per enguany. En queden tres a l'arbre i aniran en qualsevol amanida d'aquesta setmana. Avui compartiré una recepta que m'agrada fer i que resulta una bona exquisidesa per acompanyar formatges, gelats, iogurts, cocs o com avui, un mató. Una recepta que vaig treure d'un llibre de cuina que és una joia, tant per la seva autora com per l'il·lustrador.

Galetes de mató, cheddar, nous i avellanes

    

La pluja de dies enrere ha deixat el bosc ben flairós de terra mullada. Les bignònies, el gessamí i el llentiscle han acudit a la seva cita anual de tardor tot perfumant el jardí. Encara fa calor, però ja no és tan xafogós com el de l'estiu. Ve de gust ser a l'aire lliure.

Clafotís de figa coll de dama negra

Diuen els Figa Flawas que no s'acabi l'estiu, però la figuera em mostra que s'està acabant. Fulles seques a terra i tot que encara en té de verdes i figues que van madurant, l'estiu se'n va. I amb ell aquesta calor insuportable que sembla que no ha de marxar del tot almenys es pot dormir millor.

Mousse de préssec en almívar

Ara em direu, per quin motiu faig una mousse amb préssec en almívar i no amb préssec fresc quan encara en podem trobar al mercat? La resposta serà ràpida: Quan s'està acabant l'estiu i començo a tancar casa per preparar-la per la pretardor, acostumo a fer neteja del rebost i mirar caducitats i posar els pots que caducaran abans a primera fila dels prestatges.

Llapí amb peres i naps

Hi ha receptes que són emocionals i no pots evitar cuinar amb el pensament posat en paraules i moments viscuts que et venen al cap i que et fan reviure situacions irrepetibles. De petita el meu pare em va ensenyar la primera paraula en francès i això no ho he oblidat mai. Com tampoc mai li vaig dir que recordava molt bé com va ser. Ell va fer el servei militar, crec que ja ho he dit alguna vegada, a la Cerdanya. A Bellver. Li va tocar durant dos anys portar el camió que servia per a tot: transportar soldats, anar a buscar els aliments i altres serveis. Aquella zona la coneixia de cap a peus, amb metres de neu i sense. I el que més recordava era el fred que va passar i algunes de les paraules que va aprendre.

Bunyols de figues acabades de collir

Pot semblar inversemblant que conegui persones que no mengen fruita al natural. Encara menys si l'han de pelar, però si la troben dins d'algun plat la degusten i fins i tot la troben deliciosa. Així que porto uns bunyols de figues o si voleu, figues arrebossades per a aquells mandrosos que esperen les postres a taula. De l'arbre al plat.

Bacallà amb salsa de tomàquet

Què pot sortir malament si tens tomàquets madurats al sol, un bacallà que acabes de dessalar i un bon vi que l'acompanyarà? Doncs res, un àpat al qual no hi pot faltar pa per a sucar i deixar el plat ben net. Ah, i una bona companyia. 

Pelaies a la Meunière

Tenir el Priorat a poc més de mitja hora de casa és un privilegi. Sempre que puc m'hi escapo i en cada escapada descobreixo quelcom que no sabia o no havia vist. Paisatge i persones conflueixen en un entorn incomparable. I d'aquesta confluència surten coses especials, entre elles els vins i una manera de fer i viure que fan que sigui un lloc ben exclusiu als meus ulls.

Suflé de pollastre a l'ast

Venen dies de festa i segurament voldreu anar a la platja. Encara som en plena canícula i anirà bé refrescar-nos. Hi ha un indret al Tarragonès que a mi m'agrada força i que sempre recomano. Procuro anar-hi un parell de vegades a l'estiu. Un lloc amb encant i on resulta un plaer passejar per carrers amb cases ben antigues. I després anar a menjar pollastre a l'ast dels bons a la Granja Sant Francesc d'Altafulla.

Quiche de l'hort amb albergínia, ceba i remolatxa

De les coses que m'agrada fer de bon matí és un passeig per l'hort amb la càmera i captar alguna flor o  hortalissa que pugui agafar. Ara és el moment de les albergínies, remolatxes, cebes, pebrots, tomàquets i alguna cosa més. Aprofitaré per fer una quiche metro zero que servida amb una amanida de tomàquets madurats al sol i que no han passat per la nevera faran que l'àpat sigui una exquisidesa.

Cucumber cosmo, un altre còctel

Els còctels venen de gust tot l'any, però sembla que ara a l'estiu encara més. Aprofito que tinc cogombres a l'hort amb les seves flors per a preparar un 'cucumber cosmo' que en porta i de pas, com que aquest còctel va guarnit amb una flor jo li poso la pròpia amb un petit fruit i els seus circells.

Margarita, un còctel mexicà

Estiu i calor. Moment de compartir moments a la fresca i perquè no, un còctel. Amb el pensament ens traslladarem a Mèxic i serà una manera de viatjar amb el pensament i el paladar. Un 'margarita' amb un tequila casolà que em van portar fa uns anys.

Tagín de mandonguilles, cuina del món

De les coses que m'agraden dels viatges són les visites als mercats. I en el del Marroc vaig gaudir molt de les aromes que fan especial la cuina marroquina: els perfums dels claus d'olor barrejats amb la menta, el safrà i el coriandre, la canyella i els pebres, l'orenga i el gingebre. La paprika i l'alfàbrega, la sàlvia i l'anís... i tantes altres essències. El ras el hanout, la barreja d'espècies que només el seu autor en sap la composició. Si hi afegim les pells seques de la taronja, de la llimona i de la síndria, ja tenim un reguitzell de sensacions gustatives que difícilment oblidarem.

Melmelada de pruna groga, poma golden i nabius. El post 800.

I l'estiu és així. Fa calor i el cos queda sense ganes ni forces per fer res, però ei, sempre fas un petit esforç per a quan arriben els fruits de temporada i els vols guardar al rebost per tenir-los a mà la resta de l'any. Això m'ha passat amb les prunes grogues que m'ha donat la meva veïna Rosa. Em va trucar que anés a collir-ne i amb dos cistells com el de la foto que vaig tornar a casa. 

Tagín de bacallà, Marroc 2a part

El tagín és un tipus de plat que es cuina en una cassola de fang que du el mateix nom. Es prepara tradicionalment al Marroc i al Magrib. Pot fer-se amb carn o amb peix. I en el llibre de la Najat Kaanache (i que me'l va dedicar) vaig veure que tenia la recepta i diu que aquest tagín es pot fer amb bacallà, rap o rajada, però també amb qualsevol altre peix. Aprofito per cuinar-lo amb les verdures que més tinc a l'hort ara mateix: bajoques, pastanagues, carabassons, tomàquets cirerols, cebes i pebrots verds tipus italià. S'ha de preparar la chermoula que és una barreja d'espècies que el condimenten: julivert, alls, pebre vermell dolç i picant, coriandre, pebre negre, safrà natural, suc de llimona, oli d'oliva, sal i alguna espècie més.

Colors, olors, persones i paisatges del Marroc

Quan vaig veure que la revista Cuina organitzava un viatge gastronòmic conjuntament amb Tarannà Viatges, al Marroc, vaig apuntar-m'hi sense pensar-m'ho dues vegades. Tot i que ja coneixia el país, tornar a veure els colors i paisatges del país m'atreia novament. Colors, olors, mercats, espècies, menjar de carrer...

Maires al vapor de sal aromàtica

Feia temps que volia parlar d'un projecte que a mi em sembla força interessant, però ho anava deixant. Quan vaig rebre la revista Cuina núm. 262 i veure que portava l'article 'El peix que arriba' em va facilitar la feina. Les dues protagonistes, de les que em reconec seguidora, van resumir de manera clara com haurem de canviar el consum de peix per l'escalfament global. Elles són l'Àgata Albero i la Iolanda Bustos.

Kabak Tatlisi, unes postres turques de carabassa

Al rebost quedaven dues carabasses de la collita de l'estiu passat. I quan les miro sempre penso en la meva mare. Li agradava cuinar-les de totes maneres i en posava en molts plats. Una de les preparacions era fer-la dolça, com la fan al Brasil, doce de abóbora, i que també passa per ser unes postres turques, el Kabak Tatlisi. 

Carquinyols de Menorca

Sí, heu llegit bé. Carquinyols i no carquinyolis. Són unes pastes seques i cruixents fetes amb ametlla. No són tan durs com els nostres i es poden fer també amb avellanes i xocolata, però llavors es diuen tatis. I no us penseu que ja els coneixia, no. Va ser la Gemma de la perruqueria on vaig que me'ls va donar a conèixer. Acostuma a preparar-me un te mentre faig temps i va coincidir que per les vacances a anar a visitar els pares, ella és menorquina, i com que sap que m'agrada tot el relacionat amb la gastronomia me'ls va donar a tastar. Em va sorprendre el gust i em vaig posar a buscar la recepta.

Pavlova amb fruits rojos

Malgrat que puguin semblar difícils, aquestes postres que es veuen aparatoses i espectaculars són molt fàcils de fer. Una base de merenga, nata muntada per sobre i fruits al natural que la coronen, cruixent per fora i humit per dins: aquesta és la 'Pavlova'. Diuen que s'anomena així en honor a la ballarina russa Anna Pávlova de quan visitar Nova Zelanda i li varen dedicar aquest pastís. 

Canamillana i baietó, col i patata amb cansalada

Que si trinxat de la Cerdanya o trinxat de col, que si verdura aixafada o col i trumfes amb suc de rosta, i canamillana o canemillana i cànem i llana. Tot és el mateix amb diversos noms. Doncs em quedo amb la 'Canamillana i baietó', també col i patata amb cansalada. Ara trieu i digueu-li com vulgueu.

Un 'Eton mess' tropical, un festival de textures

La meva amiga Mimí havia de passar per casa a dinar (venia de La Rochelle i anava cap a Vinaròs a veure la família). Em va demanar que li preparés quelcom que li recordés el Brasil, ja que també hi va viure uns anys i de tant en tant li agafa enyorança, 'saudade' com diu ella amb el seu accent francès. Així que li vaig preparar feijoada i de postres un 'Eton mass' tropical. 

Bunyols de coliflor morada amb amanida de poma

La vida sencera comença amb una llavor, tant els humans, com els animals, com els vegetals. Les llavors en són l'origen i com a tal les hem de tractar i cuidar. No hi ha res més gratificant que aquella diminuta partícula que has sembrat dona el seu fruit amb els dies, les setmanes, els mesos. Perquè sí, en qüestió de llavors la paciència és la clau.

Sípia a la bruta

Quan vaig rebre la revista Cuina núm. 267, em va agradar que la Cristina Serret fos la convidada d'un vilanoví nascut sota una onada, tal com li explicava la seva mare. Em va cridar l'atenció que l'amfitrió tingués el cognom Nolla. I és que de Nolla's n'hi ha uns quants que es dediquen a la pesca. Segons ell, és un pescador retirat que ja no enyora el mar, però sí la cuina que es feia a bord de la barca. I jo en veure el plat sabia que el faria tal qual, tot i que és un dels que més ens agraden a casa.

Arròs verd

Que m'agraden les flors no cal que ho digui. La natura en general, tampoc. I soc molt feliç quan arriba la primavera i veig tot l'entorn verd i florit, encara que enguany es nota que la sequera fa que tot estigui diferent. Però hi ha la tanca del meu veí que no falla: les glicines arriben puntuals tot i que no estan tan ufanes com altres anys. I les seves peònies que m'alegren la vista -he de pujar al mur per a veure-les- i que el saltaria per a tallar-les totes (sabria que hauria sigut jo i no ho puc fer). 

Enoturisme: un dia a Poboleda, al Priorat

D'ençà que tinc el blog he anat coneixent persones amb els mateixos interessos i aficions, amb les quals vaig compartint trossos de vida. Una d'elles és la Núria, membre de La Safranòria, una associació per a la conservació de l'agrobiodiversitat del Priorat, un grup de voluntaris que treballen per a preservar el llegat del passat amb mirada de futur les varietats de cultius tradicionals de la comarca.

Xiulets i pèsols ofegats, del meu hort

I quan arriba el temps de les faves no puc deixar de pensar en el meu pare. Si hi havia alguna cosa que no podia veure ni menjar, eren elles, les faves. Deia que a la guerra li van fer menjar tantes, sembla que era de les poques coses que tenien, que les va avorrir de per vida. Aquest fet ens va marcar a casa, perquè si la meva mare en cuinava, era quan ell no venia a dinar. Però estic segura que si li hagués preparat aquests xiulets, la cosa seria diferent.

Crema de cafè amb bunyols de vent (caragirats)

Quan les tradicions són dolces no costa gaire seguir-les. Ahir, dia de Sant Josep, tocava fer crema i alguna cosa per acompanyar-la. M'agrada anar variant els gustos i manera de fer les cremes i com que hi ha una que sempre triomfa, sobretot a l'estiu, és la de cafè. Us passo la recepta i veureu com us ho agrairan.

Crema vellutada de coliflor i altres verdures de l'hort

Si hi ha alguna cosa que em produeix benestar i una immensa calma de bon matí és passejar per l'hort. I en aquesta època que els ocells fan els nius i comencen a cantar anunciant la primavera, el plaer es multiplica i de quina manera. Cultivar les verdures i veure com creixen tot tenint cura de mantenir les plagues ben lluny comporta un molt bon estat anímic.

La fornera de Biosca

Hi ha negocis que tenen ànima. Sobretot perquè hi ha una ànima major darrere, la que tot ho fa i mou. En el cas de 'La Fornera de Biosca' és immensa, una persona amb el somriure permanent  als llavis i que et fa sentir bé. Passat demà serà el 8M, Dia Internacional de les Dones i puc dir que la Judit és l'exemple de tot allò que podem arribar a fer, seguint les il·lusions amb esforç i tenacitat. Sí, aquesta és la Judit Barniol, la fornera de Biosca.

Mas Bell, a l'Alt Camp

Aquest post va dirigit als que em seguiu i any rere any em demaneu un lloc per anar a fer una calçotada. Així que avui us en presento un de categoria on fa uns dies ens vam reunir un grup de persones preocupades pel canvi climàtic i el medi ambient, al voltant d'una taula, primer menjant calçots al jardí i després la segona part que l'acompanya, dins el menjador. Tot en bona companyia i en un ambient exclusiu. Aquí teniu una petita mostra del que representa fer una calçotada selecta, sense massificació i amb productes locals i de molt bona qualitat. Això és Mas Bell, al Milà, l'Alt Camp.

Sopa de pa torrat amb tòfona i pilotilles

Temps de tòfones. I quan arriba m'agrada fer quelcom amb elles, però enguany no n'he trobat. He passat cada setmana per la Conxi del Mercat de Tarragona i no ha sigut possible obtenir-ne. Així que vaig comprar-ne de les confitades i he fet una sopa que ha quedat prou bona, però no era la fresca del temps.

Carn rostida amb vi negre i amb puré de patata amb all

Començar el dia passejant per l'hort és un gran plaer. Aquests dies de fred tot està gebrat i així i tot resulta magnífic prendre cafè mentre miro les flors que hi tinc i que després agafaré per a cuinar quelcom. La pesolera està ufanosa i ja tinc ganes de cuinar els pèsols que aviat arribaran a balquena. I el romaní que està florit tot l'any i que m'obsequia amb unes meravelloses branques que perfumaran la carn que prepararé.

Brownie marbrat de tres xocolates

Havia anat a fer la caminada diària, feia fred i tenia ganes d'arribar a casa. Pel camí vaig trobar un ametller, d'un tros abandonat, tot florit i em vaig fer un pom. M'agraden molt aquestes flors efímeres i els pètals que van caient sobre la taula a mesura que passen els dies. Són pura poesia.

Rap al forn amb avellanes

De les que coses que més m'agraden d'anar a comprar al mercat, és fer-ho amb la ment oberta i mirar els productes de temporada, pensar què puc fer i en arribar a casa posar-m'hi. Sempre acabo comprant alguna cosa que no comptava i llavors ve el moment de pensar.

Una visita a la Fundació Alícia, al Món Sant Benet

De la Fundació Alícia ja en vaig parlar en un dels primers posts del blog, quan vaig fer la clotxa-kebab de garrofa, amb una recepta del llibre que van editar 'La pastisseria i la cuina de la garrofa' i d'Onada Edicions. Em vaig quedar amb ganes de tornar a fer una visita. I així ha sigut.  

Puré de patates d'acompanyament i trufes de xocolata blanca de postres.

Abans de res he de dir que ha coincidit que quan he volgut fer una recepta del llibre Noma, tiempo y espacio en la cocina nórdica, del cuiner René Redzepi i editat per Phaidon, aquest ha anunciat que tancarà el restaurant a finals de l'any 2024, per motius dels sous, els horaris i el nivell d'exigència que cal. És un dels llibres que més miro, però a la vegada del que no n'he fet gaires receptes. Segons quins ingredients no m'atrauen massa, però m'hi he anat fixant en algunes tècniques que han resultat sorprenents.