Arròs amb llet i aromes cítrics del meu hort

El títol també podria ser 'Una delícia suau, cremosa i amb aire tropical' perfecta per aprofitar la fruita de temporada, perquè enguany els tarongers de l'hort han sigut extraordinaris. Taronges a cabassos i, com a regal extra, una bona collita de cumquats que m'ha donat el veí. Amb el que em queda d'arròs Essència del Delta de les Dones arrosseres del Delta de l'Ebre, i algunes fruites deshidratades que ronden per la cuina, he decidit preparar unes postres senzilles, però especials, per al dinar de diumenge.

Collint farigola amb el Pep de Verol

El camp és ple de farigola florida. És un goig veure-la i collir-la, tot i que jo espero l'arribada de la primera lluna de primavera per guardar-la a la cuina tot l'any. És en aquest moment quan conserva millor les flors i les seves propietats. Fa uns dies, però, vaig tenir la sort de poder-ne collir amb el Pep de Verol.

Les galetes de violeta i ametlla de la Ginesta

     

El seu desig seria esdevenir autosuficient en plena natura, al costat de la seva parella i amb la Ginesta. I no és d'estranyar. Viu al Priorat i se sent afortunada de l'entorn que l'envolta. Diumenge em va dir que, possiblement, seria l'última setmana que encendria la cuina econòmica, perquè el temps començava a canviar. No vaig dubtar ni un moment a visitar-la per fer, per fi, les galetes que havíem acordat durant un dinar a la tardor. 

Ella és la Judit, la Judit del projecte Somaia, del post de l'agost del 2021.

Pollastre al forn amb arròs pilaf i un vi

Preparar una recepta implica pensar si ha de portar acompanyament, què es pot cuinar i com. Això m'ha passat amb el pollastre d'avui: ha quedat boníssim, però l'arròs també hi ha jugat un paper destacat, acompanyat d'uns espàrrecs acabats de collir. I què dir del vi! En resum, un àpat rodó i compartit amb molt bona companyia.

Borraines, borratges amb mel

El blog també em fa adonar del canvi climàtic. Fa deu anys, vaig preparar uns bunyols de borratges el vint d'abril, coincidint amb la seva floració. Ara, però, les borratges han florit un mes abans, com tants altres cultius que ens envolten. Això em recorda el que vaig escriure aleshores (l'he millorat):

'La dita que tot va quedar en aigua de borratges sembla voler dir que allò que preteníem va quedar en no res. Però avui, a la nostra cuina, no ha estat així: hem aconseguit uns bunyols que, per ser la primera vegada que els fèiem, ens ha agradat força. La natura al plat i al paladar d'una manera plaent. Sortir al camp no té preu, i la natura ens recompensa amb escreix quan la visitem. Paisatges, fauna i flora en estat pur ens mostren allò que sovint només veiem en llibres, a la televisió o a l'ordinador. Només cal calçar-se bé, obrir els ulls i caminar. Res més. Així que, en la nostra última sortida, en veure les borratges en plena floració, vam aprofitar per collir-ne i fer uns bunyols per berenar...'

Risotto de vieires, ceps i espàrrecs

Fa unes setmanes vaig visitar un celler al Penedès, i més que una simple visita, va resultar tot una masterclass de territori. Dins el món vinícola s'amaguen històries fascinants, i conèixer-les de primera mà fa que valoris encara més els vins que poses a taula. El títol perfecte per a aquest post?  Una visita al celler Parés Baltà.

Avellanat

Quan em compro un llibre de cuina el primer que faig és mirar-me l'índex de les receptes i quedar-me amb aquelles que desconec. Això em va passar amb el llibre 'Cremes i flams, postres de cullereta' de la col·lecció la cuina de cada dia de la cuinera reusenca Mariona Quadrada, sobre qui ja us en vaig parlar del dia que vaig assistir al seu taller de cuina amb bolets. Per cert, en continua fent i sempre són molt interessants.

Calamar mediterrani

A la dedicatòria que em va escriure en Paco Pérez al llibre 'Cocottes' em desitjava que fes una cocotte plena de passió. No tan sols ho ha aconseguit, sinó que és un llibre del qual n'he fet receptes i totes han sortit perfectes, entre elles el brioix que vaig fer fa uns dies per esmorzar. 

La crema de carxofes de la Fina Veciana

El dia va començar gris. Plovia. I mentre conduïa direcció a Reus l'espectacle era inigualable, amb les flors d'ametllers que guarnien la carretera. Portava bona música i preveia que la trobada seria festiva i alegre com sempre que em trobo amb la Fina. Sabia que m'esperava un bon matí.

Galetes salades cruixents amb llavors

Unes galetes salades per un aperitiu sempre venen de gust. A més quan estan fetes a casa, sense conservants i amb llavors que ens seduiran des d'un primer moment. Ideals per acompanyar formatges, patés o hummus i que estan fetes en un tres i no res.

Mató de Pedralbes

Són d'una gran bellesa, però de durada efímera. Espero tot l'any per passejar-me entre els ametllers del camp i poder fotografiar-les, i penso en elles quan les uso en qualsevol recepta o les poso a taula. Avui són les protagonistes a les fotografies juntament amb els seus fruits a la recepta que comparteixo, el mató de Pedralbes i les flors d'ametllers.

Codonyat a l'antiga

Tot i que fa gairebé un parell de mesos vaig compartir els rombes de codony amb formatge, encara em quedaven uns quants d'arrugats i volia aprofitar-los per a una recepta antiga de com es feia abans el codonyat. No en sobra mai i a casa ens agrada acabar els àpats amb alguna cosa dolça. I qualsevol excusa és bona per fotografiar-los.

Llangostines en clementines

I qui diu que la jubilació no és una nova manera de viure ben diferent? De tenir temps per fer tot allò que volies i desitjaves? I això li va passar a la Mercè, la @Tintsipins. Explica que en aquell moment va començar, molt tímidament, a anar a classes d'aquarel·la. I al final va acabar tot l'itinerari/estudis d'il·lustració a l'Escola de la la Dona de Barcelona. 

Coc de farina d'ametlles i l'espectacle de les flors dels ametllers

Els japonesos tenen l'espectacle de les flors dels cirerers, sakura, quan floreixen. I jo espero tot l'any que arribin les flors dels ametllers que tinc al voltant per l'espectacle particular que em regalen. És poesia en estat pur i aprofito els seus fruits, les ametlles, per fer un coc en agraïment i poder-lo compartir.

Sopa de farigola amb ceba confitada i pilotetes

Encara que els ametllers han començat a florir i sembla que ja tenim la primavera aquí, l'hivern és ben viu i una sopa per a l'ànima i el cos ve molt de gust. I com diuen al Matarranya, les sopes i el sol a l'hivern donen consol. Recepta exprés, anem per feina.

Un dia al Penedès amb la Balbina i el Toni

Hi ha converses que abracen fort. La frase que hi ha a la pintada de l'última foto en un carrer de Sant Pere de Riudebitlles i que tanca el post. I és veritat perquè hi ha persones que omplen l'espai amb les seves paraules i fets com la Balbina i el Toni. Després d'uns anys ens hem retrobat i encara recordo el dia que vàrem passar al Priorat. 

Pantxineta

De fet, avui no tocava publicar, però ahir vaig veure el film 'La habitación de al lado', de Pedro Almodóvar, i vaig quedar tan impressionada per la posada en escena que aquest matí necessitava fer alguna cosa amb flors. Surten en moltes escenes provocant una bellesa difícil d'oblidar. I a mi que m'agraden tant, vaig pensar que havia de fer algun post amb elles: les postres que prepararia anirien guarnides, encara que fos amb el tovalló, la copa i els coberts.

Crema de fonoll i xampinyons portobello

Fa fred i una crema calenta anirà bé pel cos. I com que estic fent neteja del frigorífic i del congelador, me'n vaig al calaix de les hortalisses per a veure què hi tinc. Trobo el bulb de fonoll i uns xampinyons portobello que vaig comprar fa uns dies. Tot anirà rodó i aprofitaré per acabar amb altre restes que encara quedaven de les festes. Traiem la sopera i preparem la cullera.

Infusió de flors de l'hort

Quan passejo amb la càmera per l'hort hi ha detalls que no veig fins després en el moment de l'edició de les fotografies. La natura ens mostra i a la vegada ens amaga petits detalls que l'ull nu no detectem. I amb les flors em sorprenc quan les miro en pantalla i em fa pensar amb el Petit Príncep quan deia que ...l'essencial és invisible als ulls'...